El "procés" independentista de Mas no s'hauria de poder assemblar al llibre homònim de Kafka, El Procés. El de Mas hauria de ser clar, entenedor i veraç. El del genial escriptor txec (que el va escriure en alemany) era simbòlic i al·legòric, com sovint és la millor literatura. Kafka volia mostrar l'opressió per part d'una autoritat inaccessible, cínica i retorçada que usa la confusió per estabornir i així poder millor reprimir la llibertat individual. Per això va estar prohibit durant decennis en els països comunistes, inclosa la desapareguda Txecoslovàquia.

Ara bé, ben mirat, vés a saber si no resulta més clar "El Procés" de Kafka que "el procés" de Mas. Kafka volia denunciar l'opressió i el de Mas la fomenta. D'entrada, per la forma contradictòria i barroera en què es manifesta. Amb el seu "ara cap aquí" i "ara cap allí". És com una "yenka" ("un paso adelante, un paso atrás, cinturita, así es como va") gens divertida i molt confusionària. Per això sempre acabem allí on ja érem.

Justament, un savi català anònim va poder comparar el "procés" de Mas amb un hàmster. L'animalet queda esgotat de donar voltes a una espècie de sínia vertical però romanent sempre en el mateix lloc. És el "procés" de Mas a l'estat pur.

Ahir, i des de molts dies enrere, tothom amb un dit de seny estava interessat a saber qui serà el nou president de la Generalitat. Però d'això els mitjans, molts d'ells eines propagandístiques de Mas, no n'estan dient res o gaire res. La majoria només contribueix a crear confusió.

Ahir al matí TV3 va fer conèixer el que imposava com a pregunta del dia: "Com creu que serà l'onzena legislatura?". Era genialment cínica.

Venia a ser com preguntar a una parella que encara no s'ha conegut "Com seran els vostres fills?" Vaja, primer el carro i després els bous.

Tot seguit, una locutora digué: "Per primera vegada hi ha una majoria de diputats independentistes disposats a arribar fins al final". Fugi, dona, fugi, que no sabem ni com faran el primer i més obligat pas: elegir un president i un executiu autonòmics.

En canvi, la primera cadena de TVE va optar pel realisme, informant (verb desintegrat a Catalunya): "El Parlament es constitueix avui amb la investidura del president (de la Generalitat) en l'aire". Net i ras.

En pura lògica tot indica que la CUP i Catalunya Sí que es Pot no volen ni voldran donar un sol vot a Mas perquè pugui ser elegit. Ho han dit i redit. Però Mas "passa". Estem en un món farcit de cabòries sublims que justifiquen les giragonses més insolents.

En efecte, mai no arribarà la independència, però ja tenim instal·lada la mentida, el cinisme i la immoralitat institucional justificadores de tot, inclòs del podriment d'una societat que sempre havia estat més digna i exigent.

Tanmateix, ahir molt a primera hora vaig poder parlar breument amb un candidat electe de, ni més ni menys, Junts pel Sí. Li vaig invocar el meu rigor respecte a no citar les fonts. Em digué: "Et juro que no sé res de res, cosa que m'emprenya molt. Però et puc dic que no estem pas en un clima d'entusiasme. Això es talla en l'aire. Ha de passar alguna cosa grossa un dia o altre. Però no sé què, ni ho sap ningú". No vàrem parlar més.

Per tant, l'única cosa lògica és la liquidació política de Mas. Fa un parell de dies, vaig informar, en primícia, citant una font indirecta -amb un sol intermediari- que Neus Munté estava convençuda que Mas l'anava a designar ben aviat candidata a la Presidència de la Generalitat. Després no n'he sabut més. Ni ou ni gallina.

El que cap donar com a entès és que els mateixos que se'n foten del Dret -sense el qual no hi ha vida social possible- el van contraposar (des de la seva insolent ignorància) a la democràcia, com si hi pogués haver l'un sense l'altre. Ara hi afegiria que sense una informació seriosa i veraç tampoc no hi pot haver Dret ni democràcia. A Catalunya són deficients .

Només tenim Mas, ple de rocs a la faixa. En ser així, resulta que "El Procés" de Kafka és menys hermètic, que el "procés" de Mas, mentre aquest darrer és més obertament confusionari i per tant, opressor. "El Procés" de Kafka era un toc d'alarma, el de Mas ens vol, com a mínim, ensarronar per dominar-nos.