Cartes

29.10.2015 | 10:02

Un any més sense Caixa Girona
Narcís Cadena i Masó. girona.
En l'aspecte econòmicosocial es troba a faltar. El servei que aquesta entitat va realitzar a les comarques gironines és indubtable. L'ajut prestat a diferents empreses: del sector industrial, del comerç i de l'Administració; del món fundacional i de les associacions; de les famílies i persones individuals, fou molt important. A Girona, aviat farà 40 anys, realitzaren una inversió molt útil per a la ciutat: la canalització del gas, des de la carretera de Barcelona fins a Palau-sa?costa. Em sento satisfet d'haver treballat en una entitat gironina d'aquestes característiques. El meu primer destí fou el Pont Major -com que podies col·laborar en les activitats del barri, ho vaig fer en la seva revista-. El que més em va agradar, a l'oficina del carrer Nou, era el pagament als pensionistes de la Residència de la Creu de Palau -així els evitaven desplaçaments-. Recordo la magnífica Obra Social: les excursions d'un dia per a pensionistes -amb actes així de senzills es feia una mica de reconeixement a aquelles persones que, de molt joves, treballant deu o onze hores diàries, han fet créixer Catalunya-. Durant disset anys van visitar indrets rellevants del territori català: Montserrat, Barcelona, Tarragona, Folgueroles, Vic, Manresa, Cardona, el Vendrell, Ripoll... Dues vegades ?l'any, i superant els estigmes socials, es feia un acte de justícia per a les persones residents a l'Institut de Salut Mental de Salt, oferint-los els mateixos itineraris. També m'agra?dava molt Caixa Girona quan invertia part del seu benefici en el Centre Joan Riu; en entitats que organitzaven colònies per a perso?nes d'edat avançada... amb una discreció total. No en feia propagan?da. Potser el cost publicitari el destinava per ajudar més a les persones discapacitades: psíquiques, físiques, sensorials...

Espanya immaculada, Catalunya la corrupta
JOAN JANOHER I SADURNÍ. VULPELLAC.
Quina ironia més esgarrifosa envers a l'enunciat. Com poden tractar-nos de mafiosos, com si nosaltres, els catalans, fóssim els gàngsters del país, mentre que el Govern intenta amagar les seves vergonyes corruptes mitjançant el descrèdit continuat dels nostres representants socials, polítics i empresarials. La meva pregunta és força senzilla: ¿quantes infraestructures s'han adjudicat i desenvolupat a tot Espanya??Potser ens volen fer creure que no han estat comissionades?
Per favor, senyors, ja som prou madurs com a poble per no veure ni saber com entendre el funcionament de les contractes i del moviment soterrat de comissions. No s'amaguin en la impunitat de la realitat de contractacions i subcontractes, que mouen milers de milions d'euros en tot l'Estat. Entrem doncs en la sensatesa i acceptem com a norma el compliment de favors que s'esdevenen per atorgar aquestes. La persecució de fets només a Catalunya amaga els de la resta de l'Estat.
Per això, hem de considerar i de fet així és que cap geperut es veu el seu gep. En canvi, sí estarem d'acord en assenyalar les intervencions judicials als nostres estaments polítics amb la intenció de frenar tot el procés, com el consens unitari per assolir la sobirania i la investidura del president Artur Mas. Ens cal voler comprendre aquesta actitud, i defugir dels fantasmes massius de corrupció que també planegen a tota l'Espanya immaculada i als seus propis representants.

Un Sí a la família
M. Àngels Pagès Calvet. Ventalló.
El sínode sobre la vocació i missió de la família a l'Església i en el món contemporani ha arribat al seu punt final. Dissabte es varen aprovar, un per un, per votació per part de tots els pares sinodals, els 94 punts de què consta el document. No hi ha hagut un clima d'enfrontament, només opinions diverses respecte a alguns temes, ha estat ben positiu aquest caminar plegats: pastors i laics de qualsevol part del món que han portat a Roma les veus de les seves esglésies particulars per ajudar les famílies d'avui a caminar seguint el camí de l'evangeli. També per fer-se càrrec de les ferides que pateixen molts matrimonis i com afrontar les situacions més greus.
Ara aquestes conclusions estan a mans del papa Francesc, guiat per l'Esperit Sant, és qui té l'última paraula i possiblement ho concretarà en una exhortació apostòlica o documental de magisteri. En els seus punts més conflictius, pel seu ampli ressò mediàtic, el seu posicionament serà molt decisiu. Cal tenir en compte, però, que no és un concili, en el camí sinodal no es tracta d'un canvi doctrinal, sinó pastoral, són orientacions per part de l'església per ajudar, defensar, promoure aquesta institució i sobretot el reconeixement del paper fonamental que tenen les famílies per la supervivència d'una societat. Per la major part dels participants, el Sínode ha estat un gran Sí a la família. M'ha agradat aquesta reflexió per part del cardenal Urosa: El tresor més gran que pot tenir una persona és una bona família.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema