Declaració, o no, d'independència

«Mentre uns fem l'anàlisi d'un text que probablement ha costat molt de redactar, altres persones, les que han de portar-lo a la pràctica, senten el pes de la responsabilitat»

17.11.2015 | 10:13

El Parlament de Catalunya va aprovar el passat 9 de novembre la resolució 1/XI de la nostra cambra legislativa, que ha sigut molt controvertida. Entre altres coses, s'ha discutit si és o no una «declaració» i si pot considerar-se una declaració «d'independència».

Tal com jo ho veig, sí. El punt segon de la resolució 1/XI ens diu que el Parlament «declara solemnement l'inici del procés de creació d'un estat català independent en forma de república», i penso que és poc discutible que això és una «declaració», i que és «unilateral» atès que es fa sense l'acord de l'Estat espanyol. També opino que és d'independència, encara que per argumentar-ho hagi de referir-me prèviament a dos exemples de la història política. El primer ens porta a les Filipines. La Declaració d'independència de les Illes Filipines porta la data de 12 de juny de 1898; en aquesta data, la flota dels Estats Units derrotava els vaixells de guerra espanyols a la Badia de Manila. De fet, sense la pressió de la força colonial espanyola, i ni que fos per instants, els filipins podien considerar-se ja independents. Als efectes de l'explicació, no importa que les Filipines passessin del domini espanyol al dels Estats Units. En aquella data podien considerar-se independents, i així ho declaraven. En canvi, la Declaració d'independència dels Estats Units, de 4 de juliol de 1776, no es formula sobre la constatació d'un fet, sinó manifestant una aspiració: la de la plena sobirania de les colònies rebels. Les tropes britàniques rebien el cop definitiu a la batalla de Yorktown el 19 d'octubre de 1781, però aquesta no és la data de la Declaració d'independència. És el 4 de juliol de 1776, i no s'hi refereixen com a «Declaració d'inici del procés cap a la independència».

Evidentment, no ens trobem davant d'una independència de fet que el Parlament català constati a través d'una declaració. En aquest cas tal vegada s'escauria proclamar-la: comunicar al món l'existència d'una República catalana que controla sense ?entrebancs aliens la seva població i el seu territori. Com és natural, qui vulgui pot entendre que aquest seria el cas adient per a una veritable «Declaració d'independència.» De moment, ens hauríem de referir a una «Declaració d'inici del procés» cap a la República catalana. Ara bé, amb el precedent dels Estats Units, tampoc es pot considerar aberrant que, com faig, es consideri que el Parlament es planteja la independència.

El «procés» en la fase actual ja la pressuposa, des del moment que, com diu el punt sisè en relació amb el mateix Parlament, el «procés de desconnexió democràtica» no se supeditarà «a les institucions de l'Estat espanyol.» Així, el procés constituent pot considerar-se obert, tal i com «proclama» el Parlament de Catalunya al punt tercer. Sembla que d'aquesta manera, i en la mesura que ho anuncia, ja ha començat la secessió, o «desconnexió» en els termes del document. Es preveuen mesures instrumentals: les «necessàries» i indeterminades que «ha d'adoptar» el Parlament (punt setè), i la insubmissió del futur Govern català a qualsevol norma o mandat que no tingui el seu origen en la cambra catalana (punt vuitè).

No sé si aquesta interpretació resulta convincent. Altres en podran aportar de millors, que caldrà considerar. De moment, mentre uns fem l'anàlisi d'un text que probablement ha costat molt de redactar, altres persones, les que han de portar-lo a la pràctica, senten el pes de la responsabilitat a què les compromet. Bona sort, i que tot sigui a fi de bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema