Trenta-vuit anys de Constitució i eleccions. Les enquestes es contradiuen, però marquen tendències i estats d'ànim. No auguren un guanyador suficient, però entreveuen un escenari aproximat: Irrupció d'una dreta -Ciutadans- amb posat modern, polítiques econòmiques antigues i les territorials, lerrouxistes. Coixí i receptor del desgast de la dreta tradicional. Operació ben dissenyada i finançada, amb suports transversals i amb capacitat d'atreure les classes mitjanes urbanes. Recull el desgast del PP i el vot més liberal i moderat del PSOE.
No sols per la dreta perd suports urbans el PSOE. També per l'esquerra. A sectors dinàmics i/o indignats els atreu la radicalitat de Podem o Ada Colau, que ofereixen un ampli catàleg de drets econòmics, socials i cívics, inclòs el de decidir de les nacionalitats històriques i emergents. El PSOE es manté fort entre la gent més gran, amb memòria i trajectòria treballadora i, territorialment, a les regions meridionals on té una organització molt arrelada a una societat subsidiada. On l'economia és més dinàmica, retrocedeix espectacularment.
Prestigi de la marca i credibilitat del líder. Amb aquests dos punts, el PP ho tindria fatal. El PSOE, en canvi, aquests darrers dos mesos, ha vist créixer ?Sán?chez com a líder i home d'Estat. La darrera vegada, al debat amb els altres dos aspirants, on mostrà seguretat, criteri i capacitat de defensar una història, la del PSOE, que ha modernitzat Espanya i creat l'estat del benestar.
A Girona sols hi ha sis escons. Sistema quasi majoritari on milers de vots es poden perdre. ERC i CDC no hi van a fer res, a Madrid, que no sigui buscar-hi sou, viatges, dietes, pensions i subvencions per als seus partits. Ni els interessa ni són capaços de parlar amb la resta d'Espanya. Votar-los és llençar el vot. La resta... hom sabrà si vol dreta o esquerra, votar útil o testimonial.
