Festival(s)

09.12.2015 | 00:00
Festival(s)

Al'escola del nen, saps que s'apropen les festes de Nadal perquè, a la seva motxilla, t'hi trobes un bonic paperet en què et demanen què ha de portar per al festival de final de trimestre. A Educació Infantil, la petició acostumava a ser molt austera, ja que bona part de l'atrezzo l'acabaven fent com a treball manual dins l'aula. Però a Primària la cosa s'ha posat sofisticada: el nen ha de portar un cistell, una barretina, un bastó i unes canyes. Birres no, malpensats, les «altres» canyes.
El cas és que acabes comprant-ho tot amb una previsió litúrgica, davant la mirada d'un futur pastoret que s'ho mira amb un punt d'escepticisme, potser perquè veu en la funció el tràmit inevitable abans d'iniciar les vacances nadalenques. Any rere any, l'explicació del que li toca fer dalt de l'escenari es va tornant més formulària: sempre ho acompanya d'un cert secretisme, però cada cop hi posa menys èmfasi, segurament perquè li fa més il·lusió trencar la dinàmica escolar i veure't allà en hores lectives que no mostrar-te les seves aptituds escèniques. Home, si la funció fos la versió folklòrica d'una guerra entre jedis i stormtroopers estaria eufòric, però a això dels pastorets i l'anunciació li veu poca èpica.
De fet, l'autèntic numeret en aquestes tradicions escolars el protagonitzem mares i pares, absolutament entregats a l'enregistrament audiovisual i oblidant, com diu Louis C.K, que si mires el teu fill directament, i no a través de la pantalleta, també es veu en HD.
Sí, el nen creix i aquestes funcions canvien, com ho fan els seus prolegòmens, però igualment són una font inesgotable d'anècdotes. Sortíem de comprar la barretina i el bastó, que era convenientment utilitzat d'espasa làser, i just en aquell moment es van encendre els llums de Nadal del carrer. En alçar la vista, ens vam fixar que els fanals estaven plens de cartells electorals, irradiats de coloraines lumíniques. Desconcertat, el nen em va preguntar què eren, aquells cartells. Me'l vaig quedar mirant i, convençut que em captaria la ironia, només em van sortir dues paraules: «un festival».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema