ALIMENTS ANTIMÀFIA

11.12.2015 | 00:00
ALIMENTS ANTIMÀFIA

Hi ha, a Itàlia, diversos llibres sobre els comportament de la Màfia a taula o les seves activitats criminals en el camp de l'alimentació, com Cibo criminale, menjar criminal, de M. Monti i L. Ponzi, o La mafia a tavola, de K. Jacques i B. Martine. També a la trilogia cinematogràfica d'El Padrino s' hi veuen els aliments de la màfia. Naturalment, és un cant a la cuina de la «mamma» -que, no solament sap cuinar, sinó que guarda o reparteix les armes-, un cant a l'autèntica cuina casolana de Sicília, justament tot allò que no es troba als Estats Units.
Naturalment, als italians els indigna que es pugui associar la seva suculenta cuina a questa organització criminal... i els indigna -i ja saben que existeix- un restaurant de Saragossa que es diu «La mafia se sienta a la mesa», molt present a les xarxes i amb molts adherents, cosa que em sembla d'una terrible irresponsabilitat... Ja només falta que algú obri un restaurant que es digui «ETA comiendo» o «Catalán separatista en la mesa»: a Espanya tot això és possible i fins i tot ben vist. Els patrons del restaurant, no obstant això, diuen que és un homenatge a la cuina italiana... Com hem dit, els italians, legítimament, reaccionen: no tots els italians són mafiosos!
L'Associació Libera, nascuda fa 20 anys, agrupa 1.500 grups, escoles, moviments socials i cooperatives. Produeix aliments artesanals o de cultiu biològic, en terres o propietats confiscades a la màfia. La gestió de les terres i propietats confiscades s'empara en una llei que promou el seu ús social. Els productes nascuts de les iniciatives de Libera són d'òptima qualitat i de certificació bio. Es distribueixen arreu del país, en botigues seleccionades. Trobem paquets de pasta (de diferents varietats), olis d'oliva de Castelvetrano produït en les que van ser les terres del famós cap de la màfia Matteo Messina Denaro, bitxos (peperoncini) dels terrenys confiscats a Calàbria al clan Mammoliti i Piromalli; vi Cento Passi produït a Corleone; tomàquets secs, etc. Tots ells uns productes d'una qualitat irreprotxable.
A Sicíla la Màfia, que no es veu al carrer -llevat d'alguna placa que recorda que aquesta organització criminal hi va cometre un assassinat-, diuen que controla molts restaurants. Com que he recorregut tota l'illa, els mafiosos deuen tenir molta gana, ja que les quantitats d'aliment que hi serveixen són ingents. Impossible d'acabar-se uns antipasti, un plat de carn i fins una pizza. A Palerm, em va fer vergonya dir que retiressin la carn: jo i l'acompanyant ja havíem quedats tips amb els copiosos antipasti, i la pasta (uns Spaghetti alla Norma, amb albergínia, típica recepta siciliana) si amb prou feines ens la vàrem poder menjar.
Hi ha restauradors valents, com Natale Giunta, un dels millors xefs i empresaris de l'illa, que va denunciar els seus extorsionadors diaris, amb greus riscos per al seu restaurant, ell mateix i la seva família. El tema, doncs, no es pot banalitzar com fan a Saragossa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema