Cartes

24.12.2015 | 07:25

La vigència
d'un poema
Lluís Torner i Callicó. Girona.
Any rere any, a mesura que es va apropant la tradicional Festa del Nadal, som molts els i les que, bé sigui fent-ne la recitació, escoltant-lo, o simplement llegint-lo, ens deixem portar pel sentiments que ens inspira el contingut del Poema de Nadal, que escrigué Josep M. de Sagarra, a mitjans segle passat, però que, malgrat el temps transcorregut, manté viu tot el sentit que va pretendre infondre-li l'eximi poeta.
Per això ens ha vingut el pensament de fer esment de la similitud d'uns fragments del poema amb alguns aspectes de coses que estan passant als moments presents.
Diu el poeta: «Quan ve Nadal, la cançó del miracle/ fa que tremoli l'esquena dels llops,/ i fins els qui cremen i roben i maten, /si de petits l'han sentit algun cop,/ la volen dir i se'ls encalla la llengua, / la volen dir i els escanya la por». Avui hi ha gent que crema boscos -com està passant a Astúries i Galicia i a voltes a casa nostra-. Hi ha gent que roba, com a professió, o com a corrupció. I hi ha gent que mata, bé sigui la parella o per odi violent, per terrorisme i per guerres.
També diu: «Un camí! /quina cosa més curta de dir!/ Quina cosa més llarga de seguir !/ Quin so vulgar i estrany!»,. No ens fa pensar en el llarg camí que tenim per davant, pel que fa als resultats de les darreres eleccions, tant les autonòmiques, com les generals.
Són reflexions que ens porta aquell bell i antic poema. Escoltem-lo o llegim-lo, i prenem bona nota del seu contingut.
Bon Nadal! I no perdem l'esperança que l'Nou Any, afluixant tots una mica, ens aporti solucions, envers a una millora general per a tothom.

Ajuntament d'Olot, atureu aquest fenomen
joan monturiol Danés. Olot.
Dissabte passat, dia 5 de desembre, Josep M. Canals va presentar Biografies Olotines al Casal Marià, a les set del vespre. Es tracta d'un bon diccionari per a qui desconegui tota la gent que hi intervé, per mi un bon llibre, de gent desconeguda per a molts.
Però aquell mateix dia, anant a casa, em vaig trobar quatre esbojarrats que anaven en les seves bicicletes per les voreres de l'avinguda de Girona, i pujaven a tota velocitat com si fessin carreres, sense llums ni reflectors. La sort és que porto una petita llanterna que fa d'intermitent i així els vaig aturar perquè els vaig fer llums.
Aleshores, es van aturar i van baixar de les bicicletes, però, com que són masells, passat el perill, ells van tornar a pujar per les voreres, i no són petits, són joves de catorze a quinze anys.
Si la bicicleta és un vehicle, i perillós per les voreres, no s'ha de permetre que se saltin les normes de circulació. Aquí hi ha un codi que han de respectar.
Que consti que no tinc cap mania per aquest vehicle, però sí per aquest tipus de conductors.
Es diu que la guàrdia és la seguretat ciutadana, ja que us diré que anem molt malament en la vigilància d'aquests vehicles, que s'haurien de penalitzar alguns conductors de bicicletes. Ja n'hi ha prou de fer-se el desentès, cal un correctiu a tots els que hi passen fent el pagès i que no en volen aprendre.

Senyor Mariano Rajoy
Paquita Tatxé. OLOT.
Senyor Mariano Rajoy. Vostè i el seu partit, que pregonen que són tan perfectes! Com poden explicar que al 2013 el seu partit va decidir quedar-se amb el 20% de les travesses? Ja es queden cada dia la meitat de la recaptació, més el 20%, això són molts de diners.
És per vostès, anar amb el guant blanc, perquè els de guant negre, de menys importància ja són a la presó. És un joc, pensin vostès que qui juga, juga per ell i no per vostès. Rectificar és de savis.
Els ho envio, perquè no se'ls oblidi. Vostè que diu que la llei és igual per a tothom, vostè i el seu partit van muntar la llei. S'ho cuinen i s'ho mengen. I jo al darrere de vostès, no menjo.

El NadalÉ
quin Nadal?
m. dolors agulló i gruart. girona.
El dia havia estat feixuc. Havia tingut decepcions i fredor al fons del cor i només de tant en tant una mirada i un somriure em tornaven l'esperança. Els carrers parlaven d'un Nadal, un Nadal profà només ple de llums i de consum. Com a molt alguna expressió amb desig de benestar i prosperitat d'alguna persona coneguda, amiga o familiar propera.
Què està passant? Per què tanta superficialitat? Això era el Nadal cristià que ens havien ensenyat i trasmès més o menys encertadament els nostres avantpassats? A on ens bolquem ara? Quan ens dura «l'estar contents»? Qui ens pot donar un mínim d'esperança i de convicció per ben viure la vida temporal que tots tenim assignada ja providencialment?
Potser no n'estarem segurs a l'hora de trobar una bona resposta congruent amb el que creguem i que intentem mantenir-nos-hi fidels. Només en alguns moments molt puntuals de la nostra vida -si hi estem atents- veiem més clar, però sempre si ens passa això acceptem la limitació de la nostra naturalesa humana.
El Nadal cristià que conmemora el naixement del Crist ens predisposa a actuar d'una determinada manera passant per alt moltes coses que no hi tenen res a veure. No vol dir pas això que hagim de fer «coses rares», simplement es tracta d'acceptar un fet que per ser d'una immensitat inabastable ens supera a tots amb escreix.
Un fet que altera tot el que pensem o decidim, un fet que només es pot percebre des de l'acceptació de la pròpia Fe rebuda, treballada i practicadaÉ un fet que ens marca i ens pot obrir l'Esperança d'un estar millor per ser la vida més completa. I perquè això es produeixi, només pot fer-se sense ometre'n la seva transcendència que pot viure també dins nostre, activant la nostra profunda creença en la Divinitat de Nostre Senyor Jesucrist.

Ens deixem influenciar?
LAURA CULLELL SALAMANYA. CASSÀ DE LA SELVA.
Vivim en una societat bastant estereotipada on hi ha moltes influències que ens dicten com actuar i pensar, el que es considera que està bé i el que no. Una societat que es mou per les modes i que afecta moltes persones de manera negativa. A més, ara volen treure la filosofia com a assignatura obligatòria al Batxillerat. La filosofia és una assignatura que ens ensenya a raonar, pensar i reflexionar. Així doncs, no hauria d'estar present en la nostra educació?
Si continuem així, en un futur acabarem actuant com robots, fent tot el que ens diuen i seguint els estereotips de la societat. No ens plantejarem canviar les coses que no funcionen, no ens qüestionarem el que ens diuen, no buscarem solucions als problemes, no opinarem ni reflexionarem sobre res perquè no sabrem com fer-ho o ens resultarà molt complicat.
Diuen que som la societat de la informació, però de què ens serveix tanta informació si no som capaços d'interpretar-la i reflexionar i opinar sobre ella?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema