Pels volts del 2008 em va atrapar la urgència incontenible de posar-me al dia en noves tecnologies. Vaig començar a estudiar i a practicar l'edició web. En el rovell d'ou gironí, vaig trobar l'ajuda d'alguns pioners en l'ús d'internet. Conservo un agradable record de la tarda viscuda al despatx de Carles Puigdemont i la lliçó magistral de qui avui és president de la Generalitat sobre els mecanismes de la Xarxa que fa accessible infinitud de dades des de qualsevol indret del món. Mentre parlàvem de programació amb llenguatge HTML, Puigdemont em va fer notar que les webs ofereixen el «codi font». No hi parem atenció, però mentre naveguem tenim en tot moment l'oportunitat de conèixer el «codi font», que és allò que determina què ha de mostrar el navegador i com ho ha de mostrar. Accedir-hi és tan fàcil com prémer el botó dret del ratolí i clicar la pestanya «codi font de la pàgina». Serà segur molt positiu que aquesta actitud desinteressada, oberta i col·laborativa que té internet i que té Puigdemont contamini la Presidència de la Generalitat i de passada tot l'edifici i les noves estructures d'un país que vol néixer més just i més lliure.
