Números no, gràcies

14.01.2016 | 09:32
Números no, gràcies

Quan és el moment de valorar concretament alguna cosa sempre hi pot haver un ball de criteris, apreciacions, tendències i sobretot de números. El cas més concret és aquell de les manifestacions de masses a la via pública per motius polítics, sindicals i demés: tant els organitzadors d'aquella concentració com la policia que vigila l'ordre públic acostumen a dir el número dels assistents a l'acte i poden ser tan diferents com per no creure's ni l'un ni l'altre. Malaguanyada feina d'haver intentat comptar aquella gentada.

Valorar, comptar, marcar fites i fer un pinyol sempre pot acabar amb un desconfiat somriure per sota el nas. Penso ara, per exemple, en l'època ja reculada dels començaments del turisme en aquestes comarques gironines: s'acostumava a obsequiar el turista que s'esqueia ser el número cent mil (o un milió, ara no recordo) d'entre els qui ens arribaven llavores a buscar sol i platja; es veu que els compten un per un... deia la veu més popular. Però el cas és que aquella persona premiada era sempre, sempre, una noia de molt bon veure, amb cabellera rossa com un fil d'or i ulls blaus; a l'escala de baixada de l'avió ja obria els braços per rebre el monumental ram de flors.

La companyia Telefònica ha publicat ara un número estadístic, resultat d'un estudi de Smart Steps. Han recopilat dades obtingudes dels seus telèfons mòbils que permeten seguir els desplaçaments i localitzacions dels aparells que estan en ús. I a partir d'aquesta tecnologia, que potser frega els límits de la privacitat, s'ha publicat un número ben concret: Girona, els dies de Temps de Flors 2015, va rebre 244.199 visitants.

Durant moltes dècades hi havia, per Temps de Flors, aquell enjòlit de no saber quanta gent venia a visitar l'emblemàtica mostra que tantes coses ha aportat a la revitalització de Girona. Potser algú s'havia imaginat que eren molts menys els nostres visitants. O, a l'inrevés, d'altres es pensaven que serien el doble d'aquests 244.199 que ens han dit. Jo ho deixaria aquí, sense haver-nos de creure uns números que, ben mirat, ens tenen vacunats contra les sorpreses de les quantitats sempre rígides.

La vida de Girona, allò del pàlpit i l'atractiu, l'essencial i allò medular, no es medeix com qui es fixa en els números d'un termòmetre. A Temps de Flors, amb els seus 60 anys d'existència, no hi ha hagut mai el sofriment dels números -diguem-ne exteriors- representatius d'un èxit i d'una projecció que són molt reconeguts sempre i en joiós creixement. Posar l'etiqueta de la quantitat a certes coses (amb perdó dels economistes tant professionals com afeccionats) pot portar, també, a uns certs desenganys inesperats si algú s'havia fet els seus castells. Girona té un atractiu i ha de continuar tenint-lo per la qualitat i la categoria de la seva oferta essencial, patrimoni monumental i arqueològic, sediment de civilitzacions, atractius geogràfic i històric, sòlida vida cultural, ingredients pel goig de viure i d'altres al·licients, dels quals nosaltres mateixos i els nostres visitants en fem realització, tot obrint descobertes personals. Aquest catàleg ja és una vertadera oferta de ciutat educadora honoris causa. I no parlem de números, de quantitats glaçades, sinó d'experiències càlides de qualitat.

Finalment, s'ha de recordar que temps era temps aquesta ciutat duia penjada una marca de «grisa i negra». No es varen dir números, ningú va pesar o medir aquella grisor i aquella negritud. I també ens en varem sortir.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema