El nou alcalde de la «tres vegades immortal Girona» és un vell conegut. A principis de desembre de 1990 vaig acceptar dirigir l'elaboració del Programa d'Actuació Comarcal de la Selva a proposta de Josep Micaló i d'Albert Ballesta, president i gerent respectivament del Consell Comarcal. Un document que era indispensable per definir el nivell de competències comarcals en la prestació de serveis, delegats o transferits, i els recursos financers, associats a la seva execució.
Una vegada duta a terme la complexa tramitació, amb consulta prèvia als vint-i-sis municipis de la comarca, el Ple del Consell Comarcal del 13 de juliol de 1993 va aprovar definitivament el Programa d'Actuació Comarcal, un text capdavanter i de referèn?cia per a altres comarques.
La meva relació amb l'Albert Ballesta, durant el període esmentat, va ser cordial i enriquidora malgrat les petites topades pròpies de la pressió insistent per acabar el treball tan aviat com fos possible. Es volia aconseguir ser un dels primers consells comarcals a disposar del text aprovat.
Li haig de reconèixer una capacitat de treball enorme, una tossuderia a complir les fites proposades i una obstinació perfeccionista. A més, el seu coneixement del món local per haver treballat de secretari d'ajuntament va ser important per posar en marxa una estructura comarcal inèdita.
El gerent, figura creada per la llei d'organització comarcal de 1987, exercia la direcció executiva de l'administració comarcal. Es tractava d'un càrrec de confiança nomenat i cessat pel ple del Consell Comarcal, a proposta del president.
L'Albert Ballesta va ser un gestor amb puny de ferro i guant de seda. Això sí, sense perdre mai el somriure. Quan va marxar del Consell Comarcal, va ocupar diversos llocs al Departament d'Interior de la Gene?ra?litat de Catalunya.
Alhora, era un militant actiu de Convergència, un fill del pujolisme que anys més tard va abandonar la prèdica de «fer país» per reivindicar «fer nació», en paraules del seu mentor, en Carles Puigdemont. És a dir, del reconeixement d'una nació sense estat es va passar a l'exigència d'un estat propi.
Ara bé, la seva irrupció a l'Ajuntament de Girona en ser designat a dit per l'alcalde anterior, que a la vegada va ser nomenat digitalment per presidir la Generalitat, no és un aval gaire solvent. En entrar amb mal peu, haurà de procurar tenir molta mà esquerra per no desballestar (ja em perdonarà el joc de paraules) un grup municipal minoritari (10 regidors de 25) i aconseguir el consens amb altres partits per governar. De totes maneres, reuneix tant l'experiència de gestor com de polític avesat a picar pedra.
Per tant, des de la discrepància ideològica, que l'encert t'acompanyi, Albert!
