Editorial

fermesa davant els casos de "ciberbullying"

07.02.2016 | 00:00

Un de cada cinc adolescents espanyols reconeix haver assetjat a les xarxes socials una altra persona almenys una vegada, generalment burlant-se del seu aspecte físic, segons un estudi. Sobre els motius que van portar els adolescents enquestats a fer ciberbullying, més de la meitat afirma que no els agradava la persona assetjada. Els psicòlegs Jordi Barris i Santiago Batlle explicaven en un article publicat al Diari de Girona al setembre de 2014 que "mentre els nens creixen i van passant cursos, l'assetjament verbal i físic disminueix, però el cibernètic s'incrementa. El ciberbullying es pot definir com la intimidació psicològica o fustigació entre iguals, freqüentment dins l'àmbit escolar -no exclusivament-, sostinguda en el temps i comesa amb certa regularitat, utilitzant com a mitjà les tecnologies de la informació i la comunicació". Segons l'informe "Assetjament i violència escolar a Espanya", un dels treballs més profunds que s'han realitzat sobre la matèria, "les conductes de violència psicològica basades en la burla i l'exclusió social són les que més incrementen els nivell d'angoixa greu" i també "les que més incrementen el risc de suïcidi". És, sense cap mena de dubte, un dels problemes relacionats amb la pubertat i l'adolescència que més preocupa actualment psicòlegs i educadors.
Aquesta setmana hem sabut que una escola de Cassà de la Selva va expulsar durant vuit dies tres alumnes de quart de Primària (entre 9 i 10 anys) acusats d'assetjar un altre estudiant durant les hores lectives i també a través de WhatsApp. Els pares discrepen de la contundent mesura del centre escolar. No entrarem en el detall d'aquest cas, ja que se sap més el continent que el contingut per l'hermetisme de totes les parts implicades, però no és habitual q ue un col·legi adopti mesures tan fermes en els cada cop més freqüents casos d'assetjament, bé sigui verbalment o a través d'aquestes noves fórmules que són les teconologies de la comunicació. Fa més de dos anys, la directora d'un institut de Llançà ja va actuar de forma contundent en un altre cas d'assetjament a través d'internet. En aquella ocasió, la directora va denunciar els assetjadors als Mossos i va reunir tots els alumnes del centre per projectar-los un vídeo sobre una adolescent canadenca que s'havia suïcidat víctima del ciberbullying. Un informe de la Sindicatura de Greuges sobre "Convivència i conflictes als centres escolars", elaborat l'any 2006, ja recomanava que "la intervenció del centre escolar respecte als alumnes agressors i les seves famílies ha de ser ràpida sòlida i clara". La Junta de Directors de Primària de Catalunya ha fet saber aquesta setmana que actuaran amb rotunditat per evitar la proliferació de casos de bullying. L'assetjament escolar, a través de diverses formulacions, ha existit sempre però les noves tecnologies han agreujat el problema. Només la mainada afectada coneix l'estat d'angoixa i patiment al qual són sotmesos. I molts també saben que són incompresos a l'escola quan alguns tenen la valentia de denunciar-ho. Per això, és important que tota la comunitat educativa prengui consciència de la necessitat d'actuar amb fermesa en tots aquells casos, que són molts més dels que es coneixen, on tinguin la certesa que s'està practicant assetjament escolar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema