Al telefonet mòbil, que governa les nostres vides i ens permet eludir la xerrada sobre el temps a l'ascensor, només li faltava convertir-se en un animal de companyia. El pas l'ha fet per fi Tomotaka Takahashi, inventor d'un telèfon robòtic que és capaç de caminar, seure i reconèixer la cara del seu amo, entre altres habilitats que el fan semblar un gosset. I sense necessitat de treure'l a passejar perquè s'alleugi.
El pare de la criatura l'ha batejat com a Robohon i, pel que expliquen les agències de notícies, està tenint un gran èxit de vendes entre els japonesos. És de suposar que després de la seva recent presentació al Congrés del Mòbil de Barcelona, el petit telèfon amb vocació de mascota triomfi també en els mercats de la resta del món. Paradoxalment, una vaga d'empleats del metro té immobilitzats els participants en aquesta fira mundial del mòbil; però ja se sap que la perfecció no existeix.
El telèfon mòbil és ja una prolongació del cos, la pèrdua del qual equivaldria a una amputació. Ha substituït avantatjosament els ordinadors portàtils i està a punt de fer el mateix amb les pissarretes electròniques que anomenem tauletes.
No podia ser d'una altra manera tenint en compte que es tracta d'un equivalent de les navalles suïsses de cent usos, amb la diferència que disposa de més d'un milió d'aplicacions diferents.
Els seus feliços usuaris poden portar una agenda, calcular distàncies, veure vídeos, escoltar la ràdio, navegar per Internet, prendre el pols, enviar i rebre correus, fer reserves d'hotel o administrar els comptes del banc, per citar només les opcions més rudimentàries. Alguns ofereixen fins i tot una secretària de nom Siri capaç d'aprendre els hàbits del propietari del mòbil i de donar-li conversa, arribat el cas. I per descomptat, tots disposen d'un pigall ancorat al GPS que pot guiar-nos de casa a la feina i, si calen, buscar-nos una aventura a l'hotel.
Sembla un miracle que el telèfon patentat per Graham Bell-encara que el seu inventor fos l'italià Antonio Meucci- hagi derivat en un aparell de prestacions tan portentoses com el mòbil, del qual gairebé hem oblidat la seva funció original. La veritat és que també serveix per parlar per telèfon, si bé aquesta és ja una més, i potser no la més important, entre el milió d'utilitats que ofereix.
Tot això li semblava poc, però, al japonès Tomotaka Takahashi, que pretén millorar gràcies al seu Robohon el ja estret vincle que uneix als éssers humans amb els seus intèrfons mòbils. Enginyer expert en robòtica, Takahashi es declara convençut que els futurs cel·lulars seran en realitat petits androides de butxaca capaços d'alleujar la seva solitud a la gent.
Argumenta l'enginyós inventor en una entrevista a la BBC que si podem parlar "amb tortugues, peixos o óssos de peluix, per què no parlar amb els nostres telèfons?". El de xerrar amb peixos i tortugues potser sigui una raresa pròpia del Japó, però encara resulta més sorprenent que, en comptes de parlar per telèfon, Takahashi ens proposi parlar directament amb el telèfon.
D'aquí a convertir el mòbil en el nostre confident i animal de companyia no hi ha més que un breu graó per Takahashi i un gran pas per a la Humanitat. Només és d'esperar que el bo de Robohon no bordi.
