Cartes

05.03.2016 | 00:00

Somriu, minyó, somriu!
M. Teresa Prat. BANYOLES.
Suposo que és en anar-te fent gran... gran de debò, vull dir! Posant el 4 o el 5 davant d'un altre número, quan assaboreixes records i vivències de la infantesa guardats dins d'algun racó del teu cor durant molts anys, i acabes descobrint en aquestes experiències alguna cosa que després de tants anys encara no havies trobat.
Recordo els caps de setmana d'excursió a la muntanya, quan la motxilla que portàvem a l'esquena era gairebé més grossa que nosaltres... Recordo aquells camins moltes vegades embardissats... aquells cims als quals semblava que no havies d'arribar. Recordo tonades i cançons que ens acompanyaven a fer camí, que ens alegraven i animaven a seguir pujant... i en recordo una que deia així: «Tira a l'esquena els maldecaps, minyó somriu, somriu. Si va per dintre teu la processó, riu que és millor així, somriu! Somriu!». Quins records! Érem nens, era, com diu el títol del llibre d'en Rafael Nadal, Quan érem feliços.
I ara que som grans, que no som feliços? Ara portem a l'esquena, al damunt de les nostres espatlles, a vegades motxilles molt grosses i pesades, molts problemes, maldecaps... i ens veiem caminant sovint per viaranys molt embardissats, plens d'espines, malalties, infortunis...i veiem cims als quals ens sembla que mai podrem arribar, fites inassolibles, solucions inabastables...
És cert que no podem anar per la vida ignorant totes les adversitats i contrarietats que se'ns presenten; que no podem evitar fer front a situacions i responsabilitats que tenim; que no podem girar-hi l'esquena... Però hem mirar de, com diu la cançó, saber tirar-nos a l'esquena els maldecaps, que no vol dir desatendre'ls, sinó saber-los portar amb fortalesa i serenitat; hem de saber portar la creu de la vida, a vegades més gran i més feixuga, i d'altres més petita i lleugera; hem de saber portar per dintre nostre la processó, sense plànyer-nos, sense entristir-nos... intentant viure-la amb alegria, amb optimisme, intentant que no afecti el nostre dia a  dia, perquè la vida segueix i el món continua girant... Els problemes, els maldecaps, les espines... continuaran essent-hi però amb un somriure seran de més bon portar per a nosaltres i per als qui ens envolten... «Somriu, minyó, somriu!»

Primavera
i Setmana Santa
paquita xarles arnau. girona.
La primavera s'acosta, d'aquí a poc podrem contemplar els prats i marges plens de flors boscanes petites i boniques que engalanen el paisatge i alegren la vista. Enguany arriben junts la primavera i la Setmana Santa, una setmana que moltes famílies aprofiten per fer les vacances de prima?vera, ja que els petits no tenen col·legi.
Ens queixem que els efectes de la crisi ens priven de moltes coses però hauríem de donar gràcies a Déu que ens puguem permetre algun capritx de tant en tant. Vivim en un país en pau, solem comentar que els nostres polítics estan sempre embolicats, i és veritat, però de moment no passem d'aqui. No tots els països tenen pau. En el món hi ha moltes persones que pateixen els horrors de la guerra. En la Setmana Santa no solament podem fer vacances, podem dedicar-nos a la pregària, a l'estudi, a pensar en què podem fer per ser una mica millors cada dia, podem assistir, a algún acte religiós o social, aprofitar per estar amb la família i els amics, acompanyar alguna persona que es trobi sola...
A tots els que em lleguiu, bona Setmana Santa i que disfruteu de les vacances.

Em regales un somriure?
REBECA MESAS MEDEL. girona.
Em regales un somriure? Crec que seria un bon eslògan per a una campanya publicitària per transmetre felicitat, il·lusió, alegria i motivació entre les persones.
Sovint em pregunto per què la gent, en general, no somriu. Un gest que hauria de ser tan fàcil, fluid i orgànic, que tot ésser humà posseix de manera innata des que som nadons, tot i que a vegades, en determinades situacions, ho poso en dubte.
Quan vas passejant pels carrers de Girona, quan vas a comprar el pa a la fleca del teu barri, al tren o a l'autobús, en la consulta del dentista, la gent no es mira, no gesticula, no somriu. No creieu que les coses anirien millor si tots/es ho féssim? Somriure té un munt d'avantatges que poden ajudar-nos a ser més feliços, a sentir-nos més joves, a superar-nos, a ser positius, més segurs, a millorar la nostra imatge i atractiu, ens allibera de l'estrès, és saludable, ens ajuda en les nostres relacions socials, ens permet veure les coses de la manera més amable i sovint, més fàcil.
Em resisteixo a creure que el somriure desapareixerà de les nostres cares.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema