Cartes

M. Teresa Prat. banyoles.

Amb motiu del dia internacional de la dona, hem pogut llegir un munt d'articles i cartes als diaris reivindicant la igualtat de la dona envers l'home. Està clar que cal continuar lluitant perquè home i dona, dona i home, siguin iguals en dignitat, drets i deures... Però a vegades fa la sensació que davant d'aquest afany d'igualtat, d'aquesta ?guerra o lluita entre sexes, ens obli?dem que per naturalesa, home i dona, hem estat creat diferents, ens oblidem de les nostres diferències innates. I és aquest oblit, negació, o potser ignorància, el que impedeix que l'home i la dona puguin desenvolupar, a vegades, amb normalitat i al màxim, la seva essència i els potencials propis del seu sexe.

Així doncs, l'aportació a la socie?tat, de l'home des de la seva masculinitat i de la dona des de la seva feminitat, amb visions i percepcions de la mateixa realitat, a vegades tan diferents, l'enriqueix i la beneficia, de manera que es complementen. Sí!, això mateix, es complementen. Per fi! Per fi surt una paraula, la paraula, que fa que ni l'un ni l'altre, ni l'home ni la dona, sigui tractat en inferioritat respecte a l'altre, el que fa que l'única condició que permeti a un o l'altre desenvolupar-se dins la societat en un estat d'equilibri no sigui la de la igualtat.

Home i dona, dona i home, han estat creats per complementar-se. Amb homes, que des de la seva manera de fer masculina aportin les seves habilitats a la vida domèstica i amb dones que, des de la seva femi?nitat, participin en la vida professional, la nostra societat en pot sortir més enriquida, perquè complementar és afegir un complement a una cosa per fer-la millor, més completa i efectiva.

Les dones, protagonistes

Lola Soriano. girona.

Reconec que no sóc gaire amant de cele?brar el Dia de la Dona. Més que res perquè considero que la normalitat, la igualtat, arribarà el dia que no haguem de celebrar ni reivindicar res, per tant, no acostumo a fer bandera del 8 de març. Però aquest any ha sigut diferent. Aquest any a Girona realment hem celebrat el Dia de la Dona quan, contra tot pronòstic, en un món eminentment masculí, una dona ha estat la protagonista absoluta: Marta Madrenas, la que es convertirà en la nova alcaldessa de Girona. Dona, amb caràcter i preparada, avui llegeixo a la premsa que, a més, és discreta i una bona gestora. Chapeux! Aquest 8 de març sí que tenim una cosa a celebrar. Que una dona governarà la nostra ciutat. Visca les dones!

El Saló de l'Ensenyament

Gemma Lleal Hernandez. girona.

Aquests dies se celebra el saló de l'Ensenyament a Barcelona, del 9 al 13 de març al recinte de Montjuïc. A través de l'escola, vaig saber de l'existència d'aquest i he tingut l'oportunitat d'anar-hi per conèixer tot l'ampli ventall d'ofertes que ofereixen diferents universitats, tant del país com estrangeres.

La fira està molt ben preparada i el seu accés ens ha resultat fàcil i ràpid. Ha estat una gran experiència per veure l'ambient univer?si?tari i de treball que se'm presentarà l'any que ve. Realment recomano l'assistència a tot a?quell que estigui indecís de cara al seu futur, ja que els encarregats de cada universitat t'expliquen detalladament el que faci falta.

La gran vergonya

joan enric carreras mercader. bellcaire.

La situació dels immigrants refugiats ens hauria de fer caure la cara de vergonya, som el 2016 i les imatges «en color» de la seva situació és pitjor que la fugida de catalans i espanyols cap a França en aquell fred hivern del 1939 cap a llocs com la platja d'Argelés, destinada a ser lloc d'estada com a camp de refugiats o altres camps similars. Quan algú vol informar-se sobre què va passar en aquells anys hi ha un munt de llocs on és possible fer-ho, i amb detall, d'aquella barbàrie que van patir els nostres pares o avis, naturalment «en blanc i negre». Els nostres joves tan amants de no voler sentir que els expliquem «batalletes» haurien de fer un petit «esforç» i rebel·lar-se contra els nostres governs insolidaris amb aquesta pobra gent que ho han deixat tot a casa seva (ningú vol marxar de casa) i es juguen la vida cada dia per poder arribar a lloc segur. La Gran Vergonya és que veiem cada dia les notícies sobre aquesta barbàrie i potser després mirem un altre canal on ens expliquen algunes excel·lències de llocs on poder dormir bé o menjar en els millors restaurants; una gran vergonya veure aquells infants que amb la seva expressió dels ulls ho diuen tot mentre els nostres governants es reuneixen per «rebutjar-los» asseguts en una taula on no els manca de res, bé, sí que el manca, sobretot vergonya. Crec que hauríem de dir prou!!!