La cultura ètica empresarial

14.03.2016 | 08:32

El món ha canviat; i amb ell ha anat canviant també el dret penal. Els codis, entesos com conjunts més o menys sistemàtics i estructurats de normes, no deixen de ser el reflex d'una determinada situació social. La situació social que va inspirar les reformes del codi penal en els últims anys del segle passat, era una situació d'optimisme tant polític com econòmic. Aquesta situació canvia profundament a principis del nou segle, on passem d'una situació d'optimisme general a una situació de pànic constant, provocada entre altres coses per les amenaces terroristes, els riscos financers i el crim organitzat.

La globalització comporta també riscos globals, i amb les noves tecnologies s'accentua la percepció d'aquest risc. La crisi econòmica i la corrupció s'han manifestat amb especial intensitat al nostre país. La lluita eficaç contra el delicte exigeix la internacionalització de la resposta penal, com passa en temes de terrorisme, corrupció i acaba donant peu també a la introducció de la responsabilitat penal de les persones jurídiques.

Tot això va quedar reflectit en el Codi Penal de 1995, l'anomenat codi penal de la democràcia, que va adaptar la legislació penal als nous valors constitucionals, codi que ha estat objecte d'unes trenta reformes, el comú denominador del qual ha estat la major intervenció penal i més repressió en matèria de delictes econòmics i corrupció.

D'aquests reformes, hem de destacar la de l'any 2010, que va introduir la responsabilitat penal de les persones jurídiques, i posteriorment la reforma de 2015, que va acabar de perfilar i matisar la necessitat de disposar d'un Pla de Prevenció de delictes, també anomenat "Corporate Compliance".

El Diari de Girona es feia ressò recentment que el Tribunal Suprem, en una sentència de 29 de febrer de 2016, condemnava unes societats a la seva dissolució, amb pèrdua definitiva de la seva personalitat jurídica i capacitat per realitzar qualsevol activitat comercial (més una multa de més de 700.000 euros) per considerar que aquestes havien estat l'instrument necessari per la comissió del delicte. La sentència fa referència també a la recent Circular 1/2016 de la Fiscalia General de l'Estat, on textualment es diu que "l'objecte dels models d'organització i gestió no és només evitar la sanció penal de l'empresa, sinó promoure una verdadera cultura ètica corporativa".

Com deia en el títol d'aquest article, hem passat de la responsabilitat social corporativa al compromís corporatiu basat en la cultura ètica empresarial, i és que els programes de prevenció de delictes hauran de ser fidel reflex d'aquest compromís corporatiu per evitar conductes criminals de manera específica, i de compliment de les normes en general.

Hem de recordar en aquest sentit la necessitat inexcusable de totes les empreses de disposar d'un programa de prevenció de delictes, també per les empreses de reduïda dimensió, que també hauran d'acreditar aquest compromís ètic de manera raonablement adaptada a les menors exigències que aquestes tenen en matèria comptable, mercantil i fiscal.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema