L'altre, el diferent: els càtars

27.03.2016 | 09:54

Una de les qüestions centrals que ens planteja el comportament humà és la seva resistència a acceptar l'heterodòxia, les formes de fer que representen una ruptura dels models convencionals. És recurrent la dificultat d'incorporar el que és diferent, des de l'antiguitat, però també avui, on fins i tot en un context socialment avançat com l'europeu el rebuig a l'immigrant i al refugiat continua essent una pràctica habitual. La por a confrontar-nos amb el que és divers des del ple respecte a la seva existència és, per posar un exemple que ens és ben proper, a l'origen de la crisi que afecta la vinculació entre Catalunya i Espanya. La convicció de la pròpia raó i la negació de la veritat en l'altre ha provocat conflictes tan violents i persistents com les croades cristianes o la guerra santa islàmica. A l'hora de referir-nos a persecucions religioses a Europa, el cas dels càtars, coneguts també com a "bons homes", suscita una gran fascinació i de vegades s'hi han barrejat, sense criteri científic, les informacions contrastades amb les llegendes i els mites. La seducció que exerceix el període medieval s'ha vist accentuada per la crueltat amb què la Inquisició va actuar contra uns creients que concebien la salvació des d'un retorn a la vida apostòlica dels primers cristians. I al capdavall la visió romàntica dels càtars n'ha fet impròpiament un símbol de la llengua i la cultura occitanes o els ha associat a un tresor llegendari i al Sant Grial, el calze del Darrer Sopar, on, segons la tradició, es va recollir la sang de Crist a la creu. Ens cal, més enllà de la mitologia i de la recreació literària, disposar d'obres que ens ajudin a entendre la veritable naturalesa dels càtars, des de la consciència que una bona part de les fonts documentals que podem consultar prové dels processos inquisitorials a què els càtars es van veure sotmesos i queda lluny de cap pretensió d'objectivitat. Sergi Grau Torras, medievalista acreditat per publicacions sòlides i influents sobre les heretgies i la Inquisició, ens ofereix ara un llibre que constitueix una introducció clara, brillant i convincent al món dels càtars, La invenció dels càtars. La veritable història dels Bons Homes a Catalunya, una síntesi que desfà confusions i que ens permet endinsar-nos amb pas segur en una aventura religiosa que va acabar desencadenant una guerra sagnant, la croada contra els albigesos (1209-1229) que el papat i la corona francesa van emprendre contra els nobles dissidents occitans amb l'excusa d'eliminar l'heretgia. La corona catalana s'hi va veure directament compromesa amb la batalla de Muret l'any 1213, on va morir el rei Pere el Catòlic, pare de Jaume I. El rei Pere no era pas càtar, però va fer costat als senyors feudals que emparaven l'heretgia. Documentada a Berga des de 1214, la presència dels càtars entre nosaltres arriba a la seva fi amb la figura de Guillem Belibasta i els seus companys Pere i Joan Mauri, refugiats a Morella. Arran d'una traïció, Belibasta va ser lliurat a l'arquebisbe de Narbona i cremat l'any 1321, víctima d'una intolerància que continua enverinant l'esperit humà.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema