En la meva condició professional, i també particular, de viatger freqüent rebo successius missatges de diferents centrals de reserves hoteleres, agències de viatges online i companyies aèries oferint-me atractives ofertes a manera d'incentius perquè viatgi més sovint del que ho faig. Val a dir perquè els compri els seus serveis.
Algunes, per no dir totes, d'aquestes ofertes són més aparents que reals. En la seva lletra petita gairebé amaguen tot tipus d'argúcies de màrqueting com a "preus des de", "disponibilitat limitada", "preus només viatge d'anada" i altres més que no val la pena explicar.
Des dels atemptats a París, la companyia aèria nacional francesa Air France i l'holandesa integrant del mateix grup aeri, KLM, envien ofertes amb preus realment cridaners per tal de viatjar, sobretot a destinacions llunyanes. Recentment vaig rebre una d'Air France Espanya que va despertar la meva curiositat. Oferia un sopar gratis a París als compradors dels seus bitllets que volguessin desplaçar-se a la capital francesa: a partir de 39 euros només anada i de 79 anada i tornada.
Aquella oferta contenia condicions restrictives, òbviament. Entre elles cal assenyalar que l'elecció del restaurant en el qual menjar convidat estava supeditada a efectuar-la a través d'una xarxa associada a la companyia, si bé asseguren disposar de més de 2.500 restaurants a França. També era una limitació sobre el que a primera vista pogués semblar una ganga que en la lletra petita s'especificava com a exigència o requisit efectuar una reserva mínima per 2 persones mentre que la invitació era únicament per a una persona. Altres restriccions més eren que només era gratis el menjar de preu més baix i sense incloure begudes. Finalment, l'oferta no era acumulable.
Així doncs, el que semblava un regal en realitat no era sinó un simple descompte després d'un ganxo visual sota el lema "No es perdi la nostra oferta excepcional: compri un bitllet d'avió econòmic i aconsegueixi gratis un àpat de cortesia". Una frase literalment certa. Però calia prendre en consideració les restriccions.
Aquesta oferta sembla indicar que París està en hores baixes. Hi ha sectors com el de la restauració i l'hoteler amb descensos de clients per sobre del deu per cent, encara que les dades no són fiables. Potser per això la companyia aèria contribueix a la promoció de la destinació.
Vull acabar aquesta article amb una reflexió sobre la crisi turística que les destinacions turístiques pateixen -entre elles la capital de França- com a conseqüència dels atemptats terroristes. Només cal veure com ha caigut l'arribada de turistes a Tunísia, Egipte i més recentment Turquia.
En el cas de París, segons algunes fonts locals i alguns operadors turístics dels mercats emissors, incomptables viatgers holandesos, italians, russos i japonesos han deixat de triar la capital de França.
Ara també caldrà veure de quina manera cau el turisme a Brussel·les, encara que la capital belga no es pot comparar com a destinació turística amb París. Brussel·les viu més de la seva condició de seu comunitària europea i de multinacionals estrangeres que del turisme de vacances i lleure.
Qualsevol pot trobar a internet imatges de com les autoritats franceses i belgues han reforçat les mesures de seguretat per protegir no només els residents sinó de manera molt especial els turistes, atès que el turisme tant de lleure com de negocis és un important factor de creació de riquesa i de generació de llocs de treball directes i indirectes. Ara bé, les fotos de mesures de protecció policial i fins militar de famoses infraestructures i atractius turístics, que pretenen transmetre sensació de seguretat i de control, podrien ser una arma de doble tall. La sensació de seguretat i la contrària -la por per sensació d'inseguretat- respecte d'una destinació turística tenen uns límits diferents per a cada persona. Els tan evidents i tan perceptibles reforços de les mesures de seguretat poden resultar motivadors de viatges per a algunes persones i tot el contrari per a unes altres.
