Monument a la vista

14.04.2016 | 10:01

L'últim número de la revista Descobrir Catalunya publica un dossier de més de cent pàgines dedicat als monuments de Catalunya, concretament a una selecció de deu que s'ha elaborat a partir del treball d'un grup de professors d'història, art i arqueologia. Els deu monuments catalans escollits són aquests: l'amfiteatre romà de Tarragona, el jaciment d'Empúries, el romànic de Sant Climent de Taüll, el monestir de Santes Creus, el castell de Miravet, el Palau de la Música Catalana, la Seu Vella de Lleida, el monestir de Sant Pere de Rodes, la basílica de la Sagrada Família, i el Call de Girona. La mateixa revista Descobrir Catalunya organitza un concurs popular per votar el favorit d'entre els deu, que al final resultarà ser la imatge patrimonial del país, com la cirereta que corona un pa de pessic de diversos sostres, sediments de moltes cultures que s'han establert aquí, deixant-hi rastres molt estimats i absolutament irrepetibles.

Les comarques gironines estan, doncs, ben representades en el concurs dels monuments i caldrà seguir votacions i resultats amb interès esperançat. La revista organitzadora del concurs presenta cada monument amb la corresponent il·lustració gràfica, un article periodístic, requadres amb informació històrica, entrevista a un especialista del monument i altres detalls sovint desconeguts.

A la ciutat de Girona el monument que ha tingut l'honor de ser seleccionat és el Call dels jueus. La seva presentació a Descobrir Catalunya la realitza un article de Judit Pujadó, historiadora, escriptora i fundadora de l'editorial Sidillà; explica que fins al segle XV hi havia hagut dos veïnatges, el jueu i el cristià, que es varen relacionar amb bona convivència, generalment, i mútues influències culturals, més enllà del llegat arqueològic i urbanístic que ara conforma a Girona una joia de la corona patrimonial. Eren, en el seu temps, 800 els jueus que habitaven el Call, que significaven un 8% de la població de Girona. Aquest és el nucli de la Girona antiga on -seguint la recomanació de Judit Pujadó- cal oblidar mapes i guies i deixar-se perdre entre «esglaons gastats i, sobretot, molta història». La directora del Museu d'Història dels Jueus, Sílvia Planas, aporta unes vivèn?cies de personalitats jueves que han visitat el Call i han pogut sentir emocions personals en descobrir alguna empremta de la cultura dels seus avantpassats, tot i que queden llunyans en el temps.

El concepte «monument» va lligat -és inevitable- amb d'altres com ara admiració, goig, herència, estudi. També: curiositat, visita, turisme. (Se sap, per exemple, que quan el romànic de la Vall de Boí va ser declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat, per part de la Unesco, va duplicar el nombre dels seus visitants).

És aquí, a la qualitat, on ha de raure el vertader nord de la motivació del turisme desitjable. Posant atenció, valoració, aprofundiment, a tota la gamma patrimonial que ens la fa seriosa, distinta i categòrica. I deixem-nos d'anècdotes i experiments que després s'han de lamentar. Fan llàstima i ràbia aquelles altres motivacions per atreure certes classes de turisme que denigren les mateixes persones que en seran víctimes i degraden les empreses i les institucions que promouen l'arribada de forasters a qualsevol preu. Hi ha exemples recents que han empastifat el nom d'algun municipi.

Descobrir Catalunya proclama que tenim un esplèndid escampall de patrimoni divers i qualitatiu per oferir als nostres distingits visitants.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema