Ja saben la dita entre els empresaris del país; que l'avi del negoci el crea i el fa gran, el pare el fa créixer i l'enriqueix, i el nét l'arruïna i fa plegar veles a tothom. És certa aquesta frase feta? Els casos són molt diversos i variats, per sort. La tercera generació d'un negoci sol tenir accés a una preparació i una formació més exquisida que les anteriors: és lògic. Una filosofia de negoci apresa a llocs importants i amb especialistes, però diuen els estudiosos del tema que la filosofia de la seva empresa, el tocar de peus a terra, no és el mateix que havien tingut el pare o l'avi.
Aquest baixar a peu de carrer, que parlen els entesos, de seguir el dia a dia del negoci, donant exemple, es perd; i la implicació no és la mateixa que generacions anteriors. En el món empresarial, com a tants àmbits, hi ha frases fetes i llocs comuns. Hi ha venedors de fum, que parlen de grans tàctiques, però no d'allò realment important per bellugar-se i tirar endavant una iniciativa. Una de les pràctiques més interessants en el món empresarial, un encert, és conèixer de primera mà l'experiència de persones que s'han fet un lloc en aquest món. A casa nostra no hi ha un Google o un Facebook; però sí tenim un Privalia, un Wallapop. Hi ha un Idealista; tenim Desigual, Mango o Inditex, que és un dels gegants de la moda a nivell mundial. A les comarques gironines som punters en el sector alimentari; i hi ha instal·lades empreses rellevants, amb gran èxit, com Nestlé o Haribo. I això diu que es fan les coses ben fetes, lluny del victimisme o l'alarmisme. Però és cert que som a l'època de les sopes de duro. De cercar falsos culpables. És el temps dels venedors de fum, que prometen paradisos propers, mentre disfruten de vacances a la Cerdanya, la Vall d'Aran o el lloc de moda a cada moment. En els seus discursos solen haver-hi poques realitats i poc tocar de peus a terra. Belles paraules de to patriòtic, que solen oblidar els problemes col·lectius reals i per solucionar, i amb poques accions reals que beneficiïn a tothom. És perillós deixar-se seduir amb populismes carregats de solucions fàcils, simples o radicals, que no n'hi ha perquè el món és complexe; i a voltes aquestes sortides aparentment tan fàcils emmascaren l'interès i el benefici d'uns pocs, i l'empobriment general.
Temps de venedors de fum, on l'opinió crítica, i pensar per un mateix, sense prejudicis i amb una distància prudent de les coses, ajuda a seguir nedant, mentre la corrent, poderosa, vol arrossegar-te.
