Els reptes de la ciutat turística

19.05.2016 | 00:00

«La ciutat dels quatre rius ensenya només una versió desnaturalitzada d'un d'ells; i l'extraordinària anella verda que l'envolta és totalment invisible als ulls dels turistes»

o hi ha millor promoció que aquella que fan els altres. I d'un temps ençà, la ciutat de Girona s'ha instal·lat en els mitjans. Partíem d'alguns ingredients, com l'èxit dels germans Roca que va situar la ciutat en l'elit de la gastronomia internacional. Després, el rodatge de Joc de trons, la consolidació de Temps de Flors, la publicitat de la National Geographic o la internacionalització del Temporada Alta han reforçat la marca turística urbana. Un estudi de la Universitat de Girona realitzat el 2002 dibuixava una extrema dependència dels fluxos de dia des del litoral; l'actualització deu anys després del mateix estudi presentava una ciutat capaç de generar els seus propis fluxos turístics. La història recent del turisme a la ciutat és una història d'èxit.
No és fàcil situar-se en el mapa turístic internacional. Mai com ara en la història del turisme hi ha hagut tantes destinacions competidores, tanta inversió en promoció, tantes iniciatives de nous productes. El turisme ha esdevingut un fenomen global i totes les ciutats competeixen entre si per captar una part d'aquests fluxos internacionals. Per això, les principals ciutats turístiques són també els principals centres financers, industrials o de coneixement del planeta: Londres, Nova York, París, Singapur, Hong Kong, Bangkok, Sydney. La lliga de Girona és lògicament una altra, la de les ciutats mitjanes, un escenari en el qual es multipliquen els competidors potencials. Per això té tant de mèrit el creixement turístic de la ciutat.
Abans, però, de caure en el cofoisme, convé anticipar-se als esdeveniments. És en els períodes de creixement quan s'han de promoure les mesures de correcció del procés. El turisme és un fenomen de contrapesos i convé una gestió acurada de tots els factors per optimitzar els beneficis i reduir els impactes. Quins són els principals reptes del turisme de la ciutat en els propers anys? Com hauríem d'imaginar-nos el turisme a Girona el 2025? Crec que cal considerar almenys cinc factors.
Necessitem, en primer lloc, incorporar de forma massiva talent i intel·ligència en el sector. Això no vol dir, lògicament, que el sector turístic actual n'estigui mancat. Ben al contrari. És fàcil identificar un grup d'empreses i iniciatives turístiques amb un alt grau de creativitat i capacitat d'adaptació. Però, la veritable competència turística en el futur es basarà precisament en la capacitat d'innovació i d'audàcia, en la capacitat de construir productes, empreses i xarxes radicalment noves. Per això, a la Facultat de Turisme de la UdG formem professionals intuïtius i creatius. Per això, també, l'institut de recerca de la Universitat té en les comarques de Girona el seu principal laboratori de treball.
La ciutat turística necessita saltar la frontera psicològica del riu. D'alguna manera, la ciutat turística hauria d'arribar, com a mínim, fins a les darreres muralles i integrar peces urbanes (la Devesa, Masó, l'eix comercial de l'Eixample i fins arribar a El Corte Inglés) que no estan prou connectades amb el circuit turístic. En tercer lloc, el model turístic ha de reforçar aquelles vies que complementen el producte monumental, especialment els congressos i seminaris mitjans, el projecte de ciutat del teatre i, d'una forma molt contundent, els recursos naturals. La ciutat dels quatre rius només ensenya una versió desnaturalitzada d'un d'ells; i l'extraordinària anella verda que l'envolta és totalment invisible als ulls dels turistes. En quart lloc, cal connectar la ciutat amb el seu hinterland, amb el seu territori. Girona hauria de ser el hub que permeti arribar als escenaris del litoral, de la muntanya o de les terres d'interior. En algunes tipologies, com el cicloturisme, aquest procés ja s'ha activat.
Finalment, la ciutat s'ha d'anticipar els principals reptes del turisme contemporani, que són l'emergència de l'economia col·laborativa (que és alhora una amenaça i una oportunitat), l'envelliment de la població i la necessitat d'incorporar de manera intel·ligent i sensible les TIC en els processos de l'oferta i la demanda turística. Són reptes globals, que exigeixen consens i dedicació. Des de la Facultat de Turisme de la Universitat ens posem a la disposició de la ciutat i de la regió per treballar en aquest apassionant projecte col·lectiu.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema