No sé quina utilitat social pot derivar-se del fet que Amancio Ortega cobri més de cinc-cents milions d'euros, ara mateix, en qualitat de beneficis personals. Ni crec que calgui exagerar els perills del TIPP, per detestar. El problema no són els riscos alimentaris que comporten els transgènics -la nostra espècie ha menjat les porqueries més inconcebibles i el que no ens ha matat, ens ha fet més forts (Nietzsche)-, però unes poques mans no poden controlar tot el tràfic d'aliments (amb coses tan dements com llavors estèrils, que és la mateixa negació del Ser), ni és lògic resignar-se a menjar malament podent fer-ho de manera fantàstica. Hi ha Unió Europea?
Si el tractat serveix per eliminar aranzels a això i allò altre, potser sigui útil, no dic que no, però malament comencen els qui volen prohibir que les empreses tinguin economats, preus especials per als seus treballadors o qualsevol altre benefici social. Lliure competència fins a la mort i més enllà: bonic pla. El principi de precaució europeu -cap producte s'autoritza fins que es demostri la seva innocuïtat- tampoc pot ser abandonat i si s'aban?dona i per culpa de les hormones em surten pits, exigeixo al Pollastre Fregit de Kentucky que a més d'indemnitzar-me, em busqui xicot. Els diners sempre han sigut propensos a la bravata, a l'embalum de la faltriquera, a tota classe d'intercanvis promiscus. Estava en la seva naturalesa i sent orgullós, s'estalviava ser superb.
Ara, els diners són un zombi rabiós i en el seu desassossec només són capaços de sortir a la llum per devorar més i més i tornar, de nou, a la seva tomba tropical al costat de mars de maragda o sota les neus immaculades de Suïssa. I a la tele se celebren els apetits més colossals, sigui del futbolista de moda (en calçotets) o dels Rolling Stones, els qui van fer bé d'anar a l'Havana: al costat de Fidel i Raúl Castro, semblaven uns entremaliats noiets.
Els tractes entre els EUA i la UE no poden anul·lar els progressos en defensa del consumidor, del medi ambient o dels drets la borals. A això cal oposar-s'hi: tranquil·lament i rotundament.
