M'és indiferent si s'ocupa un antic banc o una fleca o un edifici de 20 pisos, la qüestió sempre és la mateixa, els drets de qui són? Dels que han fet l'esforç per tenir una propietat privada o dels quatre que es consideren legitimats a vulnerar-la. Alguna cosa no rutlla a Gràcia quan una part de la societat i molt especialment, d'alguns representants institucionals i d'uns quants mitjans de comunicació, es qüestiona si és legítim actuar contra aquells que no tenen cap mena de consideració amb la propietat privada i molt menys amb la propietat pública, destrossant, cremant i trencant tot el que troben al seu pas. Que potser encara se'ls ha de mimar, els hem de fer carícies perquè pobrets han perdut un local que ni era seu, ni eren ells qui pagaven el lloguer? Segurament totes les policies apleguen un munt de defectes però en cap cas es pot qüestionar la seva actuació quan al davant el que hi ha és un grup de vàndals sense cap respecte per cap ordre ni cap norma.
Ja sabem que darrerament s'han incorporat a la política uns quants representants als quals els acostumen a fer figa les cames cada vegada que han de prendre una decisió i uns quants altres, que encara no saben què punyeta hi fan en una institució democràtica, legal i oficial però precisament, en conflictes com el que s'està vivint aquestes setmanes al barri de Gràcia de Barcelona, la societat hauria de ser exigent a l'hora de demanar el compliment de l'ordre, de la llei i dels drets fonamentals, que no són, insisteixo els dels que cada nit surten a cremar i a destrossar tot el que troben pel camí, ni els dels que pretenen assolir per la força propietats que no són seves, malgrat que alguns intentin cada dia confondre'ns sobre a quina banda està la racionalitat i la legalitat i a quina no.
