Als suïssos els van preguntar diumenge si volien cobrar una paga mensual de 2.250 euros a canvi de res: i un 75% va votar que no. Fa poc s'havien negat també a prescindir de la mili, que allí segueix sent obligatòria; de la mateixa manera que quatre anys enrere van rebutjar l'augment a sis setmanes del seu període anual de vacances. Són molt estranys, aquests helvètics.

Fàcil és imaginar el desenllaç d'un referèndum com aquest en gairebé qualsevol altre país. Tot i que el sou sense feina ascendís a només 600 euros, posem per cas, el normal seria que aquesta proposta rebés una allau de vots favorables. Es coneix que, en canvi, els suïssos són gent peculiar a la qual no li agrada rebre diners de gorra. O bé desconfien que hi hagi truc en l'oferta.

En aquesta ocasió, els votants van preferir creure el seu Govern i als principals partits del país que més o menys coincidien a dir que la mesura seria massa costosa i/o convidaria els beneficiats a deixar de treballar. Raons semblants els havien decidit anteriorment a votar en contra d'una reducció de la jornada laboral i de concedir-se a si mateixos dues setmanes extra de vacances anuals.

Estrany país, Suïssa. No només es tracta que el seu petit territori abundi en vint cantons i en quatre idiomes diferents, algun d'ells tan extraordinari com el romanx. El més notable, més enllà dels bancs i les vaques, és en realitat el seu original sistema polític. La Confederació Helvètica ofereix als seus ciutadans un règim de democràcia directa perquè tot o gairebé tot és sotmès a consulta popular. Ja es tracti de rebutjar l'agricultura transgènica, de validar el vot femení o de ratificar (a la tercera) l'ingrés del país a l'ONU, és l'elector qui pren la decisió en referèndum. Fins i tot pot passar que a Zuric votin sobre la conveniència d'establir un pàrquing per a prostitutes o que un afer tan delicat com l'exportació d'armes sigui consultat als ciutadans, per si els sembla malament.

Sorprèn encara més la resposta que els ciutadans solen donar en els mil i un referèndums als quals se'ls sotmet; i en particular, la seva negativa d'ahir a cobrar un quantiós sou -o "renda bàsica"- pel sol fet de ser suïssos. Per falta de diners disponibles no sembla que hagi estat, per descomptat.

És fama que sota els carrers del país que va popularitzar mundialment el rellotge de cucut flueixen rius d'or formats per bitllets de tots els colors i procedències, perquè ja se sap que, pel que fa als diners, ni els suïssos ni -si fos el cas- els esquimals posen cap inconvenient a la immigració de paper moneda. Ningú qüestiona la robustesa del seu sistema financer ni l'eficiència de la seva economia, que és des de fa anys la més competitiva del món segons els rànquings del World Economic Forum (en què Espanya, dit sigui de passada, ocupa un tebi lloc 33è).

Si fins i tot amb aquesta feliç abundància de recursos, els suïssos han decidit que no es poden permetre el cobrament d'una renda universal que els jubili a tots, poca esperança ha de quedar-nos a veïns d'altres països flagel·lats per l'atur i l'escassetat dels sous. Potser sigui per això que l'oferta més generosa per a les pròximes eleccions a Espanya es redueixi a una paga de 426 euros destinada a les famílies sense recursos. I a sobre, no ens permeten votar-la en referèndum.