Coi de Prince

10.06.2016 | 11:00

La mort fa uns dies d'en Prince, a qui tenia per feliçment jublitat, em va tornar a la memòria com vaig odiar-lo. Durant anys, el seu tema Purple rain, que comença lent i acaba a ritme de rock, va ser utilitzat per tots els DJ per posar fi a l'estona de música lenta. Si sonava Purple rain i no estaves ballant, calia arreplegar qui fos i arrossegar-la a la pista, era la darrera oportunitat. Si t'enxampava ballant lent, era l'hora d'atacar totes les defenses de la companya de ball, de cremar les naus, d'intentar-ho tot per les braves: estava a punt de sonar la campana.

Si la sessió de lents resultava fructífera, una llei no escrita obligava tot seguit a anar als sofàs. Sí, joves lectors, les discoteques d'abans tenien coses que mai no heu conegut, potser ni imaginat: música lenta i sofàs, que formaven les dues primeres etapes d'un circuit de diumenge a la tarda que els més afortunats finalitzaven en la tercera: al pàrquing i dins del cotxe. Un petó, un simple petó robat a la desesperada perquè ja sonava l'amenaçador Prince, donava dret a portar la infortunada als sofàs, situats al racó més fosc de la discoteca. Sempre tocava una altra parella al costat, però no importava. Al revés, empenyia a explorar nous mons, que això i no altra cosa és l'adolescència:

- Mmm, jo aquí tocant per sobre del jersei i aquest berro del costat ja té la mà dins dels sostenidors. Vaig a provar-ho jo, a veure què passa...

I així, ajudant-nos sense voler els uns als altres, en aquells temps apreníem educació sexual.

Però ens ho van treure tot, com tantes coses ens han tret. Van eliminar la música lenta, i jo no vaig protestar pensant que no em feia falta. Després van venir a buscar els sofàs i no vaig dir res perquè ja tenia cotxe i em feia el mateix servei. Més endavant van substituir els cubates de tota la vida per menestres de verdures amb glaçons, i tampoc no vaig protestar, sempre he sigut més de cervesa. Finalment, en una discoteca em van dir que què feia allà a la meva edat, però ja no hi quedava ningú de la meva generació per defensar-me.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema