Malauradament una temporada més el Girona FC va deixar escapar l'ascens a Primera Divisió. El Lugo, el Sara?gossa i ara l'Osasuna han estat els botxins dels de Montilivi. Tot feia pensar que a la tercera aniria la vençuda, però la sort no acompanyà en els moments clau els gironins, malgrat que en el global de l'eliminatòria els de Pamplona foren superiors.

Ho va dir Enrique Martin: "En un any de l'UVI al cel". I és curiós, atès que l'Osasuna se salvà del descens la darrera temporada en els minuts de descompte al camp del Sabadell, que guanyava per 2-0 i que ja era equip de Segona B. El partit va deixar molts dubtes i més quan al cap de pocs dies els navarresos fitxaven el porter dels arlequinats, Nauzet Pérez. De l'Osasuna es pot creure tot i als seus expresidents, gerent i un directiu se'ls acusà de la compra de partits, per la qual cosa foren detinguts i empresonats. Tenia doncs raó l'entrenador foraster quan deia això de l'UVI i més quan ell la visità per problemes coronaris. L'expresident Miguel Archanco pagà 500.000 euros de fiança per tal de poder sortir de la presó.

És curiós que una entitat com l'Osasuna pugui arribar a la Lliga BBVA, malgrat els antecedents, però ja se sap que en el futbol espanyol s'obren moltes investigacions i al final, res de res. I això que durant molts anys se'ls prenia com una entitat exemplar. Però ja se sap que a vegades les aparences enganyen.

Però això no treu que sobre el terreny de joc, l'Osasuna fou superior al Girona. I no hi ha res a dir. Malgrat tot, si el món del futbol vol esvair situacions boiroses, cal prendre mesures dràstiques encara que afectin clubs històrics.

I si faig referència a aquest passat recent de l'Osasuna és perquè el Girona F.C. té una trajectòria neta i juga les cartes des d'un punt de vista esportiu, sense necessitat de moure's en ambients que no tenen res a veure amb l'esportivitat que hauria de ser una norma del tot indiscutible. Fa pocs dies s'ha fet públic que l'Sporting de Gijón farà un partit amistós aquest estiu a Lugo de forma totalment desinteressada. Això no s'ho pot creure ningú. Mentre els gallecs empataven a Montilivi en un partit de trist record, els asturians guanyaven ni més ni menys que al Benito Villamarín un Betis que en aquells moments ja havia assolit l'ascens a la Primera Divisió. Els gironins certament no han tingut sort sobre el terreny de joc. Als despatxos altres directius es mouen d'una manera diferent o almenys ho sembla.

Només així es podrien entendre els mots de Granell al final del partit: "El futbol és una merda". No els sembla? Però el migcampista del Girona no es referia a aquests esdeveniments, sinó a la mala sort que els ha perseguit aquests darrers anys.

Ara toca tornar a començar. El Girona F.C. és un club que mereix arribar al cel. Tres vegades ja són massa. Els socis, els aficionats, la ciutat han d'estar contents per una trajectòria que els ha deixat amb la mel als llavis. Però tard o d'hora es trencarà el malefici. No es pot tenir tanta mala sort, ni es pot fallar tres vegades consecutives en els moments clau. Pablo Machín va arribar quan semblava tot perdut i l'amenaça del descens era del tot real. Ha girat la truita, ha fet un club guanyador, del qual tothom s'ha de sentir orgullós, malgrat aquests moments de desencís i de tristor. Les llàgrimes al final del Girona-Osasuna ho deien tot.