Qui va ficar la guineu al galliner

23.06.2016 | 00:00

Daniel de Alfonso Laso (Madrid, 1964) va ser nomenat director de l'Oficina Antifrau de Catalunya el juliol de 2011. La data del nomenament no és irrellevant, ja que ajuda a entendre per què Convergència va posar una guineu a vigilar el galliner.
Artur Mas va ser investit president el desembre de 2010. Fa menys de sis anys però semblen molts més. CiU havia tret 62 diputats i ERC, 10. Junts sumaven la majoria absoluta, però els pactes de Mas van ser uns altres: d'entrada, un acord d'investidura amb el PSC, i després, freqüents suports dels diputats del PP.
És en aquest context que fou proposat Daniel de Alfonso. Anant a buscar un jutge per a la vigilància interior de l'administració es reforçaven els missatges d'independència i d'expertesa en la persecució del delicte. El fet que procedís de Madrid, tot i haver passat ja uns anys a Barcelona, donava a entendre que no es buscava cap complaença especial amb una administració de signe catalanista.
Hi havia en aquell Govern una voluntat clara de no transgredir la legislació, sinó de moure's de la millor manera possible en el seu marc, i això que veníem de la sentència de l'Estatut. Una prova clara va ser el nomenament com a consellera de Justícia de la cap dels advocats de l'Estat a Catalunya, Pilar Fernández.
Potser fins i tot des d'aquesta òptica autonomista era una mica excessiu donar l'Oficina Antifrau a algú que, a l'hora d'afiliar-se, havia triat l'Associació Professional de la Magistratura, representant de l'ala més conservadora de la professió, justament la que més va treballar per trinxar l'Estatut al seu pas pel Tribunal Constitucional. Li deurien veure altres virtuts, perquè el cert és que el van nomenar.
El mandat del director de l'Oficina Antifrau és de nou anys. De Alfonso n'hi ha estat cinc. En aquests cinc anys la sacsejada en la política catalana ha estat brutal. Sempre amb un president convergent, hem passat d'un Govern autonomista i obedient de la llei, repenjat en el PP i el PSC, a un que posa data a la independència, té Esquerra a dins i ha estat investit per la CUP. Però malgrat els canvis, el magistrat De Alfonso ha continuat al seu lloc. I un dia el descobrim conspirant amb el ministre Fernández per fer la guerra bruta als partits nacionalistes.
Potser se sent lliure del compromís de lleialtat perquè el Govern, en aquests cinc anys, ha canviat de signe i propòsit? En aquest cas, podria haver dimitit. En tot cas, ara cal que ho faci.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema