Et lleves i reprodueixes el mal vici de cada dia: mires les xarxes socials. Algú que coneixes poc anuncia pomposament que se'n va de vacances. Fins i tot té l'ocurrència de dir la destinació. Lluny, sí. Surts al carrer i t'adones que els vianants van a una velocitat desigual. Uns corren, com sempre, cap al transport públic, d'altres transiten en càmera lenta. Vesteixen diferent: pantalons curts, xancletes (uf!), ulleres de sol. Turistes, de dins o de fora. Caminen sense rumb definit, tranquils, descansats. Vas en metro i a totes les parades veus anuncis. Ofertes d'agències de viatges, publicitat institucional de possibles destins, éssers somrients oferint-te hotels.
Et plantes davant l'ordinador i el primer que fas és tornar al vici. Algú que coneixes molt ha penjat una foto a la platja. De les cames o els peus, preferiblement. Ho acompanya d'un comentari presumiblement simpàtic sobre les propietats de l'oci. Gràcies, no me n'havia adonat. Treballes amb el cap dividit, perquè se't descontrola i et viatja a paradisos imaginaris. Surts al carrer i et trobes algú. Et pregunta quan fas vacances. Ui, et queda molt, respon. Somrius, ironitzes, el maleeixes. Dines mirant la tele. Fan una sèrie amb personatges d'una illa caribenya, porten camises de flors i resolen casos criminals amb una tranquil·litat envejable. Vas al súper i et veus envoltat de cartells amb la paraula «estiu». Emeten missatges que apel·len imperativament al teu descans, com si mantenir-te ocupat a 35 graus fos una opció voluntària. Tornes al carrer observant la mainada hiperactiva, feliç de saber-se en una treva horària fins el setembre.
Arribes a casa i mires la cartellera. Tot són productes estacionals, que busquen l'hipotètic descans mental de l'espectador. Agafes el mòbil i reactives el vici. Algú que no coneixes et fa partícip d'un àlbum de «selfies» en un lloc recòndit. Ho saps perquè assegura que és recòndit, el paisatge gairebé no es veu. T'estires damunt el llençol i tanques els ulls. Somrius davant la certesa que, quan et toqui a tu, anunciaràs les vacances amb neons virtuals, fotos absurdes i ocurrències reveladores. Com l'any passat. Com l'any que ve.
