La història del periodisme és la crònica audaç i creativa d'un ofici en permanent transformació per no perdre el contacte amb la societat a la qual serveix en la seva condició de servei públic. Una societat que viu en els últims temps una autèntica revolució quotidiana en la forma en què rep els missatges per part dels mitjans. La famosa frase "el mitjà és el missatge" cobra més actualitat que mai des del moment en què aquest mitjà ha multiplicat les seves vies de transmissió i les seves tècniques comunicatives fins a extrems inimaginables fins fa pocs telenotícies. Internet és la clau i desxifrar la manera en què les seves enormes possibilitats informatives trobin la llera ideal perquè la veritat flueixi neta, cabalosa i sense manipulacions, és el gran repte dels periodistes que treballen amb els dos peus en l'ara però amb la vista posada en el demà perquè el seu paper segueixi sent necessari en el corpus social com a salvaguarda de les essències democràtiques.
Hi ha un canvi en els hàbits de lectura que posen llum sobre alguns dels camins que el nou periodisme ha d'emprendre. L'expansió de les xarxes socials ha trencat en mil bocins la idea de concentració que coneixíem. Hi ha tant a veure i a llegir en les pantalles que el temps que dediquem a un únic punt d'interès s'ha reduït dràsticament. Davant el bombardeig de missatges, notícies i tot tipus de llaminadures en forma de vídeos o jocs, l'usuari ha fragmentat la mirada i amb això ha reduït els temps que pot dedicar a cada missatge. I no només com a consumidor, ja que el receptor s'ha convertit també en un emissor dels seus propis continguts en un imparable paisatge interactiu en el qual els periodistes professionals han de defensar a capa i espasa el seu prestigi oferint treballs seriosos, responsables i veraços, emmotllant les seves formes a les noves eines però mantenint el fons lliure dels fangars.
Les xarxes no només són un gran pati de veïns on intercanviar xafarderies, confidències o fotos de vacances, també s'han convertit en grans altaveus de l'actualitat informativa, especialment entre la gent jove que connecta millor amb aquestes plataformes més lúdiques i flexibles. Els mitjans tradicionals han de ser-hi però intentant trobar solucions imaginatives al fet que col·laborar amb les xarxes té el perill que siguin aquestes les principals beneficiàries de la col·laboració en un grau excessiu.
De la mateixa manera que els escriptors prefereixen veure els seus llibres en paper abans que en ebook, encara conserva al paper un renom i un encant que la pantalla no té, almenys en les generacions més adultes. És indubtable que el flanc digital creix en tots els mitjans de paper, però aquests encara tenen la principal font d'ingressos en aquest suport i seria un suïcidi prescindir-ne mentre no s'aconsegueixi que el digital tingui ingressos publicitaris suficients per a la supervivència d'un periodisme lliure i independent, més quan vivim una etapa de crisi permanent pel que fa a ingressos publicitaris.
El nou periodista s'enfronta doncs al canvi més gran sofert per la seva professió en tota la seva història, superior fins i tot al que van veure les generacions que van passar de les màquines d'escriure als ordinadors. És un canvi d'era, no només de cicle. Ara ni tan sols es pot parlar d'una pantalla perquè les informacions arriben per diverses sendes i és el telèfon mòbil el que està guanyant la partida. Cada missatge necessita un mitjà diferent i el professional ha d'adaptar-s'hi... O avorrir.
No obstant això, no cal assumir que aquest nou periodisme es limiti a alimentar d'informació simple, breu i poc profunda la gran boca de l'actualitat, ja que hi ha estudis que demostren que hi ha un gran nombre d'usuaris que també accedeixen en mòbils i tauletes a articles de llarg recorregut. Però com apunta lúcidament José A. García Avilés en un article sobre la transformació del periodisme, els mitjans que vulguin tenir futur i guanyar-se a les noves generacions no poden oblidar la importància cabdal dels vídeos en el nou terreny informatiu. I més amb la implantació de la realitat virtual que s'acosta. De la mateixa manera que els booktubersyoutbers estan substituint a la crítica tradicional a l'hora d'influir en la societat per marcar tendències i llançar nous autors, la informació crua i pelada també ha de trobar el seu camí per transmetre als usuaris els mateixos criteris de veracitat, honestedat i coratge que han fet del periodisme el millor ofici del món. I que segueixi sent així per molts anys, sigui quin sigui el mitjà pel qual es transmet aquest missatge.
