Mentider o traïdor

Joan Boronat Lecha. Blanes.

Llegint l'article de l'Albert Soler del 18 de juliol (DdG, 19/7/16), he al·lucinat. La història que explica és difícil de creure. O ell o el seu avi menteixen. Soler escriu que el seu avi Enric li va deixar d'herència la seva autobio?grafia en la qual revelava que tot i ser soldat del ?bàndol republicà, abominava dels republicans, i com que era l'encarregat d'omplir de combustible els vehicles que es dirigien a l'Ebre, deixava els dipòsits a mitges perquè no arribessin al front. Si fos veritat, no crec que els comandaments del seu avi haurien trigat gaire a descobrir qui era el traïdor que sabotejava les campanyes, i l'haguessin ?afusellat, com s'acostuma a fer amb el traïdors o ?desertors en estat de guerra; tot i que, després de la guerra, els franquistes, amb els quals, segons sembla, simpatitzava tant l'avi, van continuar afusellant gent innocent, i, si no ens demostra el contrari, dóna la impressió, que també l'Albert Soler és un franquista declarat (els franquistes són éssers al·lèrgics a la democràcia). Si fos una mentida inventada per ell, perquè no sap què enviar al diari, que escrigui novel·les, que allà tot s'hi val.

Si en Soler té germans, cosins i oncles, en cas que no siguin també franquistes, pot ser que no els faci gaire gràcia veure empastifat el nom de la família. En aquest cas, si jo fos un parent, li exigiria que mostrés les evidèn?cies, o sigui, l'original d'aquesta suposada biografia de l'avi Enric, i, si tot resultés ser una mentida inventada per l'articulista, que ho denunciessin fent-ho públic en aquest diari, per netejar la memòria de l'avi i de la seva descen?dència. Si, contràriament, la mentida se la va inventar l'avi, vatua aquí d'on prové la ins?piració politicofilosòfica de l'Albert Soler.

Cracòvia JMJ 2016

M. Àngels Pagès Calvet. ventalló.

Joves de tot el món cada tres anys es reuneixen a un país diferent convocats pel Sant Pare, per celebrar la Jornada Mundial de la Joventut, enguany la convocatòria és a Cracòvia, entre el 26 i el 31 de juliol. És la JMJ del Jubileu de la Misericòrdia i amb un lema ben adient: «Benaurats els misericordiosos perquè obtindran misericòrdia». La cinquena de les vuit benauran?ces que són el cor de l'ensenya?ment de Jesucrist i que resumeixen els dos primers anys del Pontificat del Papa. Just se celebra en el país natal de Sant Joan Pau II creador i impulsor d'aquestes jornades i qui va instaurar la festa de la Divina Misericòrdia.

Un bon grup de nois i noies de la Diòcesi també hi participen, acompanyats pel senyor bisbe, el delegat dels Joves i molts altres sa?cerdots. Nosaltres els podem ?acompanyar molt especialment per mitjà de la pregària. Enmig de tanta confusió com vivim, és motiu d'esperança que centenars de milers de joves procedents de llocs tan diversos i diferents uns dels altres, s'uneixin per una trobada com aquesta. Una mostra evident que un món diferent i millor és possible. De ben segur es complirà el desig del pa?pa Francesc, que va expressar en un vídeo missatge dirigit als joves participants. Mostrar al món un signe d'harmonia: «Un mosaic de rostres diferents, de tantes races, llengües, pobles i cultures però tots units en el nom de Jesús, que és el Rostre de la Misericòrdia.»

Què n'has fet

del teu germà?

Miquel Mompió. riudarenes.

Déu pare buscava aferrissadament Caïm per preguntar-li: què n'has fet del teu germà? Avui quan veig els parlaments de l'ONU de Brussel·les o dels països Europeus, ben vestits i a voltes fent reunions amb governs i caps d'Estat, amb una taula ben parada i per contra veig els nous refugiats, mal vestits, mal tractats, marginats, envoltats de filferros i filats d'espines, els pregunto: què n'has fet del teu germà?

Quan en el dia a dia la gent que atén el ?públic darrere un taulell de moltes entitats i a voltes a més uniformats i veig actuacions amb displicència, amb prepotència envers els usuaris els preguntaria: què estàs fent amb el teu germà? L'agressivitat, la ?impuntualitat, la falta de servei, la falta d'honradesa, de serietat, la corrupció... jo em segueixo preguntant: què estàs fent amb el teu germà?

Què falta aquí? Falta amor, et sona aquella frase de l'Evangeli: «Estima al pròxim com a tu mateix», és l'únic que salvarà el món, aquesta forma de viure que ens van venir a ensenyar Jesucrist. A les nits, quan vaig a ?dormir, abans d'aclucar els ulls, repasso el que he fet al llarg del dia amb el meu germà a voltes puc dormir tranquil, d'altres trobo que he estimat poc, i el son no és tan bo. Amic ?lector, pregunta't aquest vespre, què has fet o què estàs fent amb el teu germà?