Una història verdadera

«Quan se celebrà el judici del naufragi del catamarà ningú establí cap relació causa-efecte entre la mort del meu amic
i els francesos ofegats»

10.08.2016 | 10:06

A la memòria d'en Bartomeu Cabello

Vuit d'octubre de 1998. La plàcida població de Banyoles va viure una tragèdia tan impensable com brutal. Vint-i-un jubilats francesos moriren ofegats en naufragar l'embarcació de nom L'Oca. Un catamarà amb 141 passatgers, 61 més del que permetia la llicència; moriren 21 persones, engolides per la freda aigua de l'estany.

Pocs dies després un assassinat horripilant segà la vida d'un company meu, en Bartomeu Cabello. Va ser abatut en la seva pròpia casa, a frec de l'estany de Banyoles, per un tret d'una escopeta olímpica, en el just moment que treia el cap per la finestra, probablement sorprès perquè havia escoltat sons estranys. Un tir d'un professional li llevà vida. La seva companya el trobà mort al bell mig d'un bassal de sang.

Feia poc que havíem posat en marxa el nou curs escolar, en Bartomeu i un servidor ja ens havíem fet amics. Ell era un professor nou a la casa, d'educació física, i m'atreia la seva sensibilitat per l'art. Coneixia pintors de Barcelona, amics de la meva dona, i freqüentava les inauguracions. Ens parlàvem mentre preníem cafè durant l'esbarjo. Em resultava molt agradable i havíem embastat la possibilitat de quedar un dia per anar sopar les dues parelles.

Al cap d'uns 15 dies aparegueren els Mossos d'Esquadra a l'institut i, com que jo era l'únic que m'havia relacionat personalment amb ell, em preguntaren si tenia alguna pista, alguna sospita. Anaven totalment perduts, no entenien res del que havia passat, fins ho atribuïen a una criaturada: un noi d'amagat havia agafat l'escopeta del pare per fer gamberrades i li hauria clavat el tret fatal.

Al cap d'uns anys em vaig assabentar que els Mossos havien obert perquisicions diverses i indagaren a individus implicats en el luctuós naufragi, perquè el cas s'enverinà amb l'aparició d'anònims, que apuntaven a un grup ètnic que havia rondat per l'estany com a culpables de l'atemptat del meu amic.

13 de gener de 1999. Un grup especial del Cos de Policies deté en una mansió de Corçà un atracador, sospitós de l'assassinat d'en Bartomeu. Però l'únic lligam que els vincula és un origen comú, l'Hospitalet de Llobregat. No poden demostrar res convincent; l'acusen de molts altres delictes.
Cap d'aquestes investigacions policials va arribar a bon port, perquè en el cap dels inspectors no hi havia cap motiu poderós per haver matat en Bartomeu, una persona sense enemics, en bona relació amb els veïns i amb els grups esportius perquè ell era un atleta. No hi havia cap causa ni llunyana en el temps com pròxima per haver-lo assassinat.

Quan se celebrà el judici del naufragi del catamarà ningú establí cap relació causa-efecte entre la mort del meu amic i els francesos ofegats, tanmateix se sabé molts anys després que la policia com els mossos sí que seguiren aquesta línia d'investigació. Per la gent eren dues qüestions absolutament dissociades, que no tenien res a veure. Si no m'erro qui defensà un dels amos del catamarà, Simó Rodríguez, fou en Carles Monguilod, segur que ho va fer molt bé.

(En Carles el vaig tenir d'alumne de Ciències Socials als Maristes i era tan astut i llest, tan persuasiu, que sovint m'aixecava la cartera, fins recordo un dia que em va convèncer d'assistir, en lloc de fer classe, a un judici per maltractament físics i una altra vegada foren a comprovar si la marededéu s'apareixia o no en el jardí botànic a l'esquena de la catedral. En aquells anys de docència jo aprenia molt dels meus alumnes).

Durant anys l'assassinat d'en Bartomeu quedà adormit informativament.

El 2010 els Mossos d'Esquadra publicaren els cassos d'assassinats no resolts, entre els quals figurava el nom d'en Bartomeu Cabello. Segons la policia havia estat un crim per error. Bartomeu és el nom de l'amo del catamarà, Bartomeu el nom del meu amic, ambdós vivien en cases al costat de l'Estany de Banyoles; el meu amic en el terme municipal de Porqueres.

Segons els Mossos es tractava d'una revenja per la mort dels 21 francesos. El mercenari es va equivocar de víctima. Era/és, doncs, un assassinat per encàrrec. Pràcticament irresoluble. Clar que mai se sabrà del tot cert si va ser obra d'un mercenari maldestre, o no. El que opinen els Mossos d'Esquadra, mancats de arguments probatoris, és també una suposició.

L'11 de novembre del 2011 un diari gironí informà que els familiars i amics del professor Bartomeu havien presentat una hipò?tesi d'investigació als Mossos d'Esquadra perquè es reobrís el sumari, puix que en Bartomeu era una persona molt estimada i tranquil·la i no tenia enemics que volguessin atemptar contra la seva vida.

La realitat es manifesta en algunes ocasions incomprensible, quan apareix així és l'ocasió que algú aprofita i sentencia allò tan suat: «La realitat supera la ficció». Certament: aquest reguitzell de dades objectives, extretes fidelment de la realitat, poden suscitar la idea d'un relat fantàstic. Perquè en aquest cas concret, va ser malastrugança dir-se Bartomeu, residir prop de l'estany i que un altre Bartomeu hagués estat acusat de negligència en un ofegament massiu de persones. Cal sumar-hi la incompetència de l'assassí contractat, que va tirar pel dret sense plantejar-se que podia tractar-se d'una altra persona amb el mateix nom.

A dia d'avui, 10 d'agost del 2016, no hi ha cap nova informació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema