cansades d'aquesta lluita secular que tantes dones alliberades, cultes, responsables i compromeses amb el seu sexe mai han sabut ni pogut trobar la raó del fet que, per ser una dona, s'ha de ser una esclava al servei del patriarcat, instaurat com un privilegi per tenir el penis que, afortunadament, no tenim nosaltres. Heus aquí l'única diferència entre home i dona -i això no hi ha qui ho arregli- que ens ha dut fins ara mateix a la més absoluta incomprensió del perquè d'aquesta històrica absurditat de l'esclavatge i submissió incondicional de segon sexe envers el domini masculí.
Confessarem, germanes meves, que mai no sabran que és el que ha passat al llarg dels segles perquè es produís el triomf i l'empara social, cultural i política que predomina en l'organització d'aquest món eminentment masclista. I que no hi ha ni un Freud, ni un Jung, ni cap altre savi de la psicologia humana capaç de trobar científicament i entenedorament la raó, més enllà de justificar les compulsions sexuals dels mascles envers el seu desig sexual incontrolable envers la femella. Una perniciosa addicció que demanda amb urgència una teràpia no solament psicoanalítica, sinó una vacuna urgent... contra aquest virus obscur que ataca la raça mascle amb tanta virulència i violència.
Brutalment cansades estem les dones d'aquesta acarnissada lluita que porta segles de grans sofriments i fins i tot condueix a la mort: cal que fem història i recordar, des del començament, la gran Safo de Lesbos que des de la seva llibertat es va suïcidar, ja fa 2.000 anys, per ser una dona lliure, per fugir de les cadenes masclistes llençant-se des d'un penya-segat; o la gran Hipàtia d'Alexandria que, perquè era sàvia, sabia més que tots el homes del seu voltant i va ser esquarterada i cremades les seves restes. I és massa llarga la llista de tantes biografies. Com les de les anònimes víctimes d'avui: les prostitutes, servides en safata de plata als herois del Jocs Olímpics del Brasil, que volen medalles i paguen sexe. Un escàndol que mai no serà denunciat, ni jutjat, ni castigat pels homes que governen el món. Que n'estem de cansades, les feministes tan denigrades i difamades!
