Des del dia que el Regne Unit decidí sortir de l'UE, els britànics han vist devaluats els seus estalvis i el seu patrimoni en més d'un 13%. Són un 13% menys rics. Tots els estudis sobre l'impacte del Brexit al PIB i a l'economia britànica apunten a una reducció del poder adquisitiu familiar entre 800 o 2.100 lliures i una reducció del PIB entre el 2 i el 4%. La repercussió que tindrà per a l'economia europea -en temps d'incertesa i dificultats econòmiques- serà entre un 0'5 i un 1% del PIB. Com el futur no està clar, com el govern conservador que ha posat el RU en aquest atzucac està paralitzat, les coses poden agreujar-se. O sigui, el Brexit, no sols nosaltres no sabem com serà, els anglesos que governen la segona economia europea, tampoc. La Unió Europea té relacions diverses amb països diferents, tot apunta que el RU s'hi podria acollir, però amb els mateixos o superiors costos econòmics que ara. En resum, en el millor dels casos i després d'haver provocat danys seriosos a l'economia britànica i menors a l'europea, el Regne Unit quedaria en una situació semblant amb menys beneficis i iguals costos. Això sí: no hauria de seguir cap directiva europea a la qual no estigués obligat pels acords comercials i polítics acordats amb Europa. I, en aquest punt, les coses estan clares: llibertat de circulació de mercaderies, de capitals i de persones. O sigui, tota la campanya pel Brexit haurà estat un seguit de mentides, de demagògia nacionalista barata en què hauran caigut com mussols la majoria dels britànics, espantats amb el futur i la globalització.

No hi ha gaire diferència amb l'independentisme català: pels arguments usats, per la interessada opacitat sobre les conseqüències que tindria la independència per a l'economia catalana i dels catalans, i pels semblants objectius polítics de parasitar la nació en nom de la nació.