El PSOE ha dit que no a Rajoy i ha perdut el 26% dels vots que va treure a Galícia a les generals del 26 de juny. Ciutadans ha dit que sí a Rajoy i la seva caiguda ha estat del 64%. Dificultar la investidura té un preu, però es veu que facilitar-la també, i encara és més alt.
Ciutadans no entra ni al parlament gallec ni al basc. Passar del «mai investirem Rajoy» a l'«abstenció tècnica» i d'aquesta a l'«on he de signar?» té un cost molt elevat. Si als socialistes els ha anat malament, què els hauria passat si haguessin seguit la mateixa trajectòria que Rivera?
Amb la victòria lligada, el PNB podria pactar amb Rajoy: els seus cinc diputats a canvi de més finançament i competències. Però ahir Urkullu va insistir que, també per a ells, no vol dir que no. Han estat dient que no des del principi i això no els ha passat factura a les urnes: al contrari.
I ara, què? Es redoblaran les pressions sobre Sánchez, al qual acusaran d'haver estat desautoritzat per les urnes. Li diran que els electors castiguen la seva tossuderia (però ser flexible ha costat molt car a Albert Rivera, i ser tossut en el no ha anat bé a Urkullu). Li diran que patirà una desfeta si hi ha terceres eleccions.
Però si algú ha de témer les terceres eleccions és Ciutadans. Pot desaparèixer del mapa, amb una part del seu vot reabsorbit pel PP i una altra fugint fastiguejada davant l'abraçada amb el que era, suposadament, el dimoni incorregible de la corrupció. Ciutadans només pot aspirar a tocar poder en la situació actual. No li interessa tornar a les urnes.
Podem també s'ho ha de pensar amb calma. Ha reculat, tant a Galícia com a Euskadi. El sorpasso gallec ha estat sorpassinho, i al País Basc l'ha superat Bildu. La baralla pública d'Iglesias i Errejón no suma vots sinó que en resta. Qualsevol decisió activa o passiva que propiciï unes terceres eleccions li va en contra.
Vet aquí la paradoxa. L'interès objectiu de Ciutadans i Podem és que Sánchez investeixi Rajoy, però si Sánchez s'encastella en el «no és no» i resisteix les pressions, llavors el que interessa a Podem i Ciutadans és investir Sánchez per evitar unes eleccions que els perjudicarien. I, a més a més, el tindrien a la seva mercè.
Si investissin Sánchez, Iglesias i Rivera el farien ballar com voldrien. Aquest escenari fa pànic als crítics del PSOE, que s'ensumen una legislatura curta i catastròfica si es dóna aquesta estranya carambola. Però investir Rajoy pot ser, directament, el suïcidi socialista.
