El senyor Pedro Sánchez
Miquel Mompió i Azemar. Riudarenes.
D´entrada he de dir que no he votat mai el Partit Socialista, perquè normalment hi ha aquella dita catalana de l´hereu escampa i gasta tot i molt més del que té i això normalment s´ha d´aplicar a l´esquerra. Dit això, vull trencar una llança i treure´m el barret pel senyor Pedro Sánchez, per la seva coherència, per la imatge d´home de paraula, que en tot moment ha sigut fidel al que havia decidit el Comitè Central del seu partit.
Se l´han carregat, un home potser massa idealista, massa bona fe i un xic novell, però els que l´han defenestrat han impedit que fes la neteja que proposava d´Espanya, del PP i dels seus. Quants forats quedaran ara sense descobrir, oi Susana? Oi Felipe? Oi PP? Déu els cria i ells s´ajunten, una colla d´arribistes, corruptes i malversadors, que només els importa el seu benestar, i jo avui torno a preguntar què estem fent amb el meu germà?
Sr. Pedro Sánchez, rebi avui el meu reconeixement com a persona.
BGA
Joan Benet FernÁndez. girona.
La «B» de Barcelona. El 2008 l´alta velocitat arribava a Barcelona. Anys abans a la Sagrera, s´havia projectat fer-hi gran centre intermodal de sis nivells sota terra. Per la mateixa alta velocitat, pels trens de sempre, per metros, autobusos i aparcaments. I a dalt, a nivell de carrer, un hotel i d´altres. Ja han passat anys i d´això a més d´arribar el tren d´AV i a la Sagrera es començaren unes obres. I això, es començaren i ja està. No se sap com acabarà i què es farà.
La «G» de Girona. A Girona, han passat més de tres anys des que es posa en funcionament l´alta velocitat. I a sobre de les vies, on hi havia anteriorment un parc, ara hi ha restes d´obres i està pendent de tornar-se a fer el parc. Moltíssima menys feina que a la Sagrera. Són obres menors comparades amb Barcelona.
La «A». I què hi ha de comú entre les dues obres. La «A» d´Adif. En d´altres llocs ADIF fa obres i les acaba. Però aquí podríem posar aquella frase del tren d´Olot. Que sortia quan volia i arribava quan podia. Actualitzada, seria: Adif comença les obres quan vol i les acaba també quan vol.
Educar
Maria Àngels Mató i Pallí. girona.
El món? Un desgavell. Europa? Cadascú en tindrà la opinió corresponent. Espanya? El desgovern és quasi monotema dels canals televisius. Causes? Moltes però la corrupció n´és una de notable. Ja sabem que corrupció vol dir afany desmesurat de diner; cap consideració pels que més necessiten; un «jo» egocèntric a més no poder , i l´absència d´una sana vergonya.
Avui al canal 3/24, Ernest Benach, expresident del Parlament de Catalunya, afirmava -en un debat- parlant de solucions: hem d´anar a arranjar els fonaments de la societat per evitar tanta degradació. El fonament és la família: un pare i una mare que ensenyen valors als fills, els mostren de paraula i amb la conducta: sinceritat, honestedat, sobrietat, estimació pels altres, respecte per a tothom, i un etc. molt llarg. I l´altre fonament, que ha d´actuar en unitat amb els pares, és l´escola. Els valors són tan o més importants que el saber. Tant de bo que la saviesa vagi sempre junt amb els valors. Si volem un canvi, ens hi hem de posar, hem d´educar; comencem si mes no a la nostra Catalunya, si és que estimem el seu futur; podríem ser nucli d´un bé expansiu... Per què no?
El bàlsam del no genera molta crispació
JOAN JANOHER I SADURNÍ. vulpellac.
Estem en el moment àlgid dels dubtes més sorprenents abans de la investidura.
Sembla inversemblant com es condiciona una política feta a mida dintre aquest estat. Els canvis que s´esdevenen tanquen totes les portes de la credibilitat del moment actual. La manca d´opcions positives afins a la reflexió de la recerca de solucions, posa de manifest que totes les actituds contràries a consolidar una democràcia coherent i parlamentària en vers a la situació actual, és un fre social.
Tots els signes apunten en direcció negativa, reforçant, si no la voluntat de poder decidir del poble català, almenys sí que esperonen l´ànim d´assolir malgrat les negatives l´anhel del que tant desitgem com a país. Per això, els socialistes treballant amb abnegació contra la consulta, sota la batuta dels populars, han caigut en el descrèdit de les seves pròpies files, demostrant una vegada més la poca consistència de partit, on el desgovern del mateix fa quedar descol·locat. Per sistema, l´aposta incoherent de voler defugir dels raonaments bàsics a la consulta ha degenerat i continuarà fent-ho, un desencant a l´autèntica política que requereix l´estabilitat dels compromisos democràtics d´arreu del món. Llavors, podem molt bé afegir, què aquestes postures són el balsàmic generador de la crispació, com l´incomprensió del desconeixement de la voluntat del poble. Són sistemes de fer molt obsolets, i els resultats del sempre no es paguen amb els lideratges.
En quina democràcia vivim
ANA MARÍA MIGUEL MARÍN.
riudarenes.
Vaig llegir la notícia de la senyora que li va tocar el premi del sou de Nescafé i que per tant li fan tornar la prestació d´atur que estava cobrant més els endarreriments cobrats. Jo em pregunto per què no es fa igual amb totes les persones que cobren fraudulentament i no els fa falta per viure. Això demostra que estem en un país en què de democràcia i igualtat no n´hi ha. Quina vergonya.
Hi ha vida després del mòbil?
joan enric carreras mercader.
bellcaire d´empordà.
Estic en una edat en què potser sóc crític amb moltes coses i la veritat és que els mòbils em treuen de pollaguera, no pel seu so o format, al contrari, són increïblement necessaris i també imprescindibles per a poder comunicar-nos, totes les tecnologies són importants però el que no veig «normal» és que moltíssimes persones caminant pel carrer, asseguts en una terrassa, inclús conduint, al cinema, al teatre, a les sales d´espera, mirant contínuament el petit aparell com veritables personatges totalment absents de la vida real, la de veritat. Colles de nois i noies que fins fa poc xerraven ara es reuneixen i tots miren el seu aparellet, inclús mainades de poquíssims anys també van amb el mòbil, absents de tot.
Però no és per fer una trucada o quelcom necessari, és que estan jugant o mirant poca-soltades de les xarxes socials, les que jo també miro i en què també participo, però quan sóc a casa i tinc temps per a l´esbarjo. A la butxaca hi porto un telèfon on he esborrat les xarxes socials i només hi tinc les comunicacions, estava tip que contínuament m´estiguessin entrant fotos i ximpleries vàries; que per a res necessito saber on és en tal i en tal altre en aquell moment.
Mai s´havien fet tantes fotos, de les del temps passats encara en queden, des de fa més de 100 anys, en algun calaix, els milions que es fan ara no tindran vida més d´una setmana. No sabem beneficiar-nos d´aquesta tecnologia i a més moltíssima gent n´és esclava. Què passa quan el deixen a casa? Segur que tenen un patiment similar al consumidor de drogues.
La revisió dels valors cadastrals de 73 municipis de la província de Girona no suposa donar d'alta les construccions no declarades, com per error publicàvem dijous a la pàgina 3.
