Les presses

17.10.2016 | 09:24

Una de les característiques inherents a les societats modernes és la contínua evolució i canvi, en tots els aspectes. No hi ha hagut temps de fruir d'una cosa, d'amortitzar-la o de conèixer-la, quan ja tenim davant nostre noves ofertes, nous reptes, nous oferiments que criden el nostre ?interès i modifiquen la nostra voluntat. Estan lluny els temps en què les coses es feien i duraven. Hi ha una pressió enorme al nostre voltant per fer canvis continus, en tots els sentits. Sembla que la vida depèn constantment dels estímuls exteriors, de modes, de propagandes, de consums, de notícies, de declaracions, d'esdeveniments esperats o inesperats. I la inestabilitat, la inseguretat i la desorientació del present ens fa córrer a llançar-nos acríticament en un futur desconegut, com si la nostra vida hagués de tenir sentit demà o simplement en el futur que arribarà.

Lamentablement, i com ja han dit alguns savis que ens han precedit, la pressa no sol ser mai bona consellera. I estar contínuament en la indefinició, en la provisionalitat, en el canvi constant, sense temps de madurar les coses, de pensar-les, de fruir-les i de compartir-les és una font permanent d'insatisfaccions i de decepcions contínues. Si no hem fet tal viatge, si no hem comprat tal aparell, si no hem vist tal obra o pel·lícula, si no estem a les xarxes socials, o no tenim tal telèfon, si no hem degustat tal menjar, si no hem anat a tal concert, etc. semblaria que la nostra vida no té sentit.

La natura ens ensenya que hi ha un temps per a cada cosa, que les improvisacions i les excessives presses no porten enlloc. La contínua mercantilització de les nostres pròpies vides, ens deshumanitza, i ens aboca a tractar i considerar les altres persones com si fossin coses d'usar i tirar. No hem de permetre que les persones siguin tractades i valorades com si fossin objectes de consum, o que el seu valor depengui de les seves possibilitats de consumir. Hem de recuperar el gust per fruir de les petites coses, per apreciar moments de tranquil·litat, per viure estones en silenci, per compartir amb les persones que estimem, alegries i penes. Com algú ha dit, encertadament, no és bo perdre's les petites alegries del dia a dia, tot esperant la gran alegria futura. I no correm desbocats per la vida, fruïm-la, ja que el més important no és el que ens envolta, sinó el que tenim dintre nostre. Les presses no aconsellen bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema