· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

11.11.2016 | 09:20

Clàusules sòl
xavier garcia salas. banyoles.

Com a persona afectada per l'afer de les clàusules sòl espero impacient la sentència final del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que presumiblement es pronunciarà a finals d'any.

En el seu moment vaig considerar vergonyosa i indignant l'opinió que va emetre l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea el passat mes de juny, en resoldre que els bancs espanyols no han de retornar els diners que han cobrat de més per aquest concepte.

En el seu raonament, l'advocat general del Tribunal de Justícia menystenia un document tècnic de la Comissió Europea en què es pronunciava a favor de la devolució total dels imports il·lícitament cobrats, en tant que considerava que les clàusules eren abusives. Per contra, l'advocat general argumentava, que «retornar els diners cobrats als consumidors posaria en perill el sistema bancari».

Com a ciutadà i com a persona afectada és doblement dolorós constatar que l'advocat general obvia que les persones i les famílies endeutades són els que realment corren perill i les que més pateixen socialment i econòmica.

A més a més, l'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea obvia també que, a l'Estat Espanyol la banca ha estat rescatada amb diners públics. Diners de tothom que la banca ja s'ha apressat a comunicar que no retornarà íntegrament. Només en reintegrarà una mínima part del total injectat. Un capítol a part -i que ningú esmenta- són els interessos que hauria d'abonar a l'Estat en concepte d'interès.

Causa perplexitat i indignació llegir als mitjans de comunicación que, a l'Estat Espanyol, la banca torna a obtenir beneficis, mentre els ciutadans -qui realment l'han rescatada- es troben cada cop més endeutats.

L'Ajuntament d'Anglès continua arrencant fonts
Pere Espinet i Coll. portaveu del grup municipal PAU (Per Anglès Units).

De gairebé tothom és coneguda la utilitat i necessitat del bé preuat que és l'aigua. Malauradament, a Anglès hi ha famílies mancades de recursos a les quals l'aigua de les fonts públiques els és d'una gran necessitat i utilitat.  

Al començament d'aquest any, l'Ajuntament d'Anglès va fer arrencar la font de la plaça Santa Magdalena, en ple barri antic, de bona accessibilitat per a la gent, i la de la carretera d'Osor, al·legant que així es feia un bon estalvi d'aigua.

Aquesta darrera setmana, l'Ajuntament ha arrancat la font que estava situada entre la zona on hi ha la Policia Municipal, la llar d'infants, el carril bici i el carrer de les Fàbriques, sense previ avís als veïns ni a la gent afectada. Val a dir que és un lloc on s'acumula una quantitat de gent prou important.
PAU (Per Anglès Units), com a grup municipal, es dol molt per aquest tipus d'actuacions, on els més perjudicats sempre són els més necessitats. Tampoc no compartim l'expressió «així s'estalvia aigua».

Demanem una seriosa reflexió sobre tots aquests aspectes.

Passat tèrbol i un futur boirós
Màrius Viella. La Bisbal d'Empordà.

Ja tenim govern. Després de dues investidures fallides, a la tercera s'ha aconseguit gràcies a un PSOE desmembrat i que el felipisme era viu fins ara; el que no sabem és si aquest nou govern encapçalat de nou per Mariano Rajoy -PP- i amb la continuïtat de la majoria de membres de l'antic govern, tindrà una legislatura saludable, o si es morirà tot just néixer.

Des d'aquella casa pairal anomenada Europa, construïda per uns quants, habitada per molts i dirigida per uns «determinats» afamats capitalistes, desprès d'haver-nos posat la mel als morros, ara ens treuen la mel i ens volen fer vomitar (5.500M€) la que havíem menjat quan érem petits; això vol dir que Déu haurà de tornar a fer miracles, com el dels pans i els peixos, tot i que hauria d'haver tancat la porta del cel a determinats personatges, que encomanen les seves obligacions de govern a poders d'imatges celestials.

Davant d'aquestes perspectives de futur, d'incertesa en la governabilitat, perquè serà difícil fer quadrar els números, és d'esperar que transcorreguts els cent dies de confiança es produiran les eleccions que per lògica i coherència política s'albiraven pel mes de desembre; però el PSOE lluny de mantenir l'esperit socialista que reclamen les noves generacions, va sucumbir als precs i gemecs dels populars hereus del franquisme, eliminant així el risc d'una devastació històrica, per manca de projecte i coordinació.

Tal com va dir Rajoy, ha format un govern que possiblement serà mes restrictiu amb Catalunya i el procés d'indepedencia, però la majoria de catalans estem disposats a no claudicar, i arribar fins al final, que espero que sigui aviat, perquè amb vuitanta anys, ja no em queda massa temps per poder-ne gaudir.

No entenc què li passa al PSC d'Iceta, o a Iceta del PSC; implorant als socialistes catalans que donin suport incondicional al que surti del PSOE, després de la farolejada política, esmicoladora del socialisme espanyol. És que no són capaços de lluitar i defensar els seus ideals, sense dependre de ningú que pensi per ells i que digui què han de fer?

Quan va esclatar la bombolla immobiliària provocada per l'especulació de la banca, el president del Govern de l'Estat espanyol, Sr. Rodríguez Zapatero (PSOE), va trencar la guardiola (100.000 M€) a favor dels bancs perquè solucionessin els seus problemes causats per hipoteques impagades; quan era el moment que amb aquests diners,  l'Estat es fes càrrec d'aquestes hipoteques, controlant el destí dels habitatges, que de ben segur no s'hauria produït cap desnonament.

El Brexit i el racisme
Jesús Domingo Martínez. Girona.

El Brexit ha estat una decisió política, que tindrà la seva traducció econòmica. Però, de moment, ja es deixa sentir al carrer. I amb la seva pitjor cara. El Brexit, la Gran Bretanya per als britànics, s'ha convertit en un esperó per al pitjor ultranacionalisme. A ningú sorprenen els atacs a polonesos, francesos i espanyols. Una violència xenòfoba davant la qual Theresa May té una responsabilitat directa. Ara veurem come es compagina això amb la clara victòria del republicà als Estats Units.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema