La flexibilitat és un valor important en política. Ho serà més en el futur, a mesura que es vagi fent necessari tornar a executar aspectes centrals del consens constitucional. L´últim exemple el trobem en el pacte que ha signat el PNB amb el PSE i que concedirà a Iñigo Urkullu la presidència del País Basc durant quatre anys més. La via basca perdura en el temps precisament pel seu caràcter excepcional, però també per l´habilitat del nacionalisme basc a l´hora d´estendre ponts amb el Govern central. Malgrat la seva relativa feblesa parlamentària al Congrés -tot just cinc diputats a Madrid-, el PNB ha sabut aprofitar el conflicte català, la caiguda dramàtica del PSOE i la posició del PP per jugar amb èxit les seves bases negociadores. Amb el pacte entre Urkullu i Mendia, a més, es crea una línia de contenció evident enfront de la posició anticonstitucionalista de l´esquerra antisistema, ja sigui Bildu o Podem. El PSE, per la seva banda, guanya certa visibilitat en un moment agònic per al partit, que necessita temps, espai i idees per recuperar-se. Per descomptat, la societat basca podia somiar amb un acord diferent fins i tot entre els partits que anomenem d´estabilitat, un dels quals és el PNB, però no suposava una posició realista. Sens dubte, les opcions alternatives eren pitjors per a totes i cadascuna de les parts signants, i també per a la societat basca i espanyola.

L´important, en tot cas, és recobrar la convicció dels beneficis que aporten l´estabilitat i la moderació. En lloc de demonitzar el passat, assumir el valor benèfic de les construccions imperfectes. Els màxims del PNB s´ajornen de moment a un futur indeterminat, mentre s´avança pas a pas cap a un major autogovern. De fet, només Ciutadans i abans UPyD qüestionen el concert basc, alhora que el PP i el PSOE el defensen a Brussel·les davant els dubtes comunitaris. Cal pensar ara que aquesta aposta pel pacte es desplaçarà també cap a Madrid, a temps d´evitar l´enderrocament del marc legal i institucional que ha fet possible no només l´autogovern basc, sinó l´extensió de l´autogovern a les diferents comunitats autònomes. La necessitat de suports mutus és preferible a la destrucció dels consensos en nom d´un paradís desconegut. Dit d´una altra manera, amb una millora gradual de la realitat s´obtenen millors resultats que perseguint una quimera ideal.

I, en aquest sentit, és la seguretat en el funcionament de les lleis i les institucions la que ens permet avançar cap al futur, davant de les incògnites plantejades per un populisme que no accepta trava alguna a la seva voluntat ni cap plantejament polític diferent al seu. Una societat plural exigeix ??una via per ideologies diverses sense enfrontar unes identitats amb altres.

El regal de la llei és precisament aquesta empara de la llibertat individual i social, acompanyada per una comitiva de seguretats fonamentals per a la convivència democràtica. A falta d´una gran coalició, és bo començar amb petites aliances que obrin el camí a acords més amplis i generosos. I que, al mateix temps, delimitin clarament el que ja resulta evident: que populisme i fanatisme són paraules gairebé sinònimes.