Castes, ètica i enuig en la política

02.12.2016 | 09:36

La conversió en casta de massa polítics dels partits tradicionals de l'autoconsiderada esquerra no només dóna lloc a fets com la crisi del PSOE, la ja llunyana crisi a Itàlia o el recent triomf de Donald J. Trump als Estats Units. L'actitud de molta gent en contra dels qui una vegada instal·lats en el sistema prescindeixen de la seva ideologia es produeix ara també a l'Uruguai. Sí, al país en el qual des de l'any 2005 governa el conglomerat multipartits anomenat Frente Amplio, que va desbancar els dos partits de tota la vida en aquell país, però que després de més de deu anys en el poder pateix ja el mateix mal.

L'expresident Mujica, que havia estat guerriller dels Tupamaros, va aportar una imatge internacional d'austeritat a títol personal però a mesura que ha passat el temps han anat sortint a la llum irregularitats sota la seva presidència de les quals ell no s'assabentava o no volia donar-se per assabentat.

He estat un parell de setmanes a l'Uruguai, un país al qual vaig cada any, i en aquest últim viatge m'han sorprès alguns canvis molt perceptibles. Entre ells, la inflació, la desorbitada pujada de preus i la renovada flota de taxis, abans molt antics i descurats i ara nous, molts d'ells per la competència que des de fa un any exerceix Uber. Això no obstant, el que més m'ha cridat l'atenció és el desencís de votants del Frente Amplio amb l'actual línia de govern, i no només de votants sinó també d'alguns dels seus parlamentaris que, segons un mitjà de comunicació, ha provocat que «els frontistes enutjats cerquin crear un moviment alternatiu».

Uns quants episodis –de caràcter ètic i d'incoherència– generen l'enuig amb el Frente Amplio al govern, l'aparell del qual tanca files i les fa tancar al seu grup parlamentari. Hi ha dos afers que afecten directament el vicepresident del país, Raúl Sendic, i el tercer, a una discutida planta regasificadora.

El vicepresident Sendic, de 54 anys, és fill d'un històric dirigent dels guerrillers Tupamaros que, com Mujica, va ser maltractat pels militars mentre va romandre empresonat gairebé dotze anys. Sendic fill, en els seus primers anys com a parlamentari de la llavors oposició, es va significar el 2002 per ser duríssim en les seves exigències de dimissió de tot el govern quan el país va patir una crisi bancària. Però després d'haver accedit al poder és molt tou amb si mateix. Ha estat ministre d'Indústria, dues vegades president de la ANCAP (Administració Nacional de Combustibles, Alcohol i Portland) i des de març de l'any passat és vicepresident de la República. Està acusat judicialment per la seva gestió al capdavant de la important empresa pública, en la qual entre altres irregularitats va gastar uns deu milions de dòlars en publicitat institucional en un any electoral, més de set vegades més que el milió i mig d'altres exercicis. També està acusat judicialment per haver usurpat una titulació universitària de llicenciat, quelcom que aquí a casa nostra va afectar l'any 2011 una vicepresidenta del govern de la Generalitat però el president Artur Mas i el conseller portaveu Homs van donar carpetada a l'afer com si no tingués transcendència. Doncs bé, a l'Uruguai sí que la té i la hi donen. I el tema, no assumida la responsabilitat política, segueix la via judicial. Quant a la gestió de l'ara vicepresident al capdavant de l'ANCAP, ha intentat reduir la seva possible responsabilitat penal al·legant a través del seu advocat que admet haver comès greus errors de gestió però no delictes. Despesa publicitària a banda, l'empresa va perdre en sis anys 800 milions de dòlars, i s'estima que va deixar de guanyar almenys una quantitat semblant, segons un conegut analista uruguaià.

Pel que fa la polèmica planta regasificadora, l'oposició al Front demanava crear una comissió parlamentària, que havia estat destinada a ser denegada pel Frente Amplio gràcies a la seva ajustada majoria al Parlament, però heus aquí que un dels seus diputats independent –i, segons ell, fidel a les seves conviccions d'esquerra– s'ha desmarcat de la consigna sobre disciplina de vot en aquest tema i amb el seu vot a favor dissident ha fet possible que el tema s'hagi de debatre.

Castes, enquistament, enuig? Reprodueixo una citació llegida a Montevideo: «La cerrazón de la ja convertida en casta en el poder ha generat dures crítiques dels seus propis militants i simpatitzants. Afegeixen a això la unanimitat que va donar suport a la vergonyosa mentida del títol universitari de Raúl Sendic. Una altra pàgina negra en la petita història de l'estructura del Frente Amplio». Això ajuda a entendre que, d'una banda, s'està gestant una nova organització d'esquerra i progressista al marge del Frente Amplio amb «frontamplistes» enutjats i, d'altra banda, que un ric empresari del país ha començat a dedicar-se a la política amb un nou partit –el Partido de la Gente– de cara a les eleccions de 2019.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema