Robert Skidelsky, professor emèrit a la Universitat de Warwick, en l´article «Economistes contra l´economia» ha escrit que «els economistes professionals d´avui no han estudiat gairebé res excepte economia. Ni tan sols llegeixen els clàssics de la seva pròpia disciplina. Les matemàtiques, demandants i seductores, han monopolitzat els seus horitzons mentals. Els economistes són els idiotes savis del nostre temps». Massa honor els dona!
Una visió que és compartida, sense arribar a la barroera conclusió del lord britànic, per Antón Costas, catedràtic de política econòmica de la Universitat de Barcelona. En l´article «Economia ètica» afirma que «els economistes i policy makers han estat educats en el trade-off entre eficiència i equitat. Falta per escriure una nova ètica per a economistes».
Bé, és indubtable que els assessors econòmics i els responsables de la política econòmica no gaudeixen de cap predicament en amplis sectors de la societat. De fet, la desconfiança és evident. I no n´hi ha per menys.
Ha fracassat estrepitosament la teoria sobre els «mercats eficients» (que no necessiten regulació), la teoria «de les expectatives racionals» (els consumidors i productors actuen racionalment i s´anticipen a les decisions dels governs) i la idea de «l´austeritat expansiva» (reduir la despesa pública i rebaixar l´endeutament de les administracions permetria assolir el creixement econòmic).
Aquests «dogmes» aplicats per la troica han suposat armes de destrucció massiva de llocs de treball, la davallada de salaris, les retallades en educació, ensenyament i serveis socials. El resultat ha estat l´augment de les desigualtats socials, la desafecció dels ciutadans respecte als partits polítics tradicionals i l´aparició de populismes a dreta i esquerra.
Robert Skidelsky i Antón Costas es mouen en l´òrbita dels economistes postkeynesians, confiats que el capitalisme és capaç de resoldre el dilema entre eficiència i equitat. Però és una aposta il·lusòria perquè en una economia de mercat, la producció (eficiència) sempre preval sobre la distribució (equitat).
Malgrat tot, són lloables els seus intents de rescatar el concepte d´economia política com una ciència social que necessita coneixements de sociologia, psicologia, filosofia i història.
De totes maneres, serà difícil canviar l´ensenyament de l´economia que, segons Robert Skidelsky, planteja al estudiants «models de l´economia, basats en presumpcions irreals, i es posa a prova la seva competència en la solució d´equacions matemàtiques. No els ofereixen mai les eines mentals per entendre el panorama complet».
És a dir, els economistes que han d´assessorar els polítics continuaran essent idiotes que porten orelleres?
