L alcaldessa de Figueres, Marta Felip, estava obligada a un canvi de discurs o hauria acabat menjada pels partits d´esquerres. Fa poc més d´una setmana afirmava que la ciutat necessita reactivar-se econòmicament i que cal destinar-hi recursos més enllà de l´atenció social. Si el discurs polític sobre l´atur ha de ser sobre la pobresa i el benestar social, el PDeCAT no té res a fer.
Figueres és una ciutat on llueix el Museu Dalí i l´efecte capitalitat de comarca li dóna atracció per al comerç. Un 80% de les persones donades d´alta en la Seguretat Social viuen del sector serveis.
Malgrat això, Figueres té el tercer índex de renda familiar més baix de les grans poblacions gironines: per darrere de Lloret i de Salt. Se situa un 20% per sota de la mitjana catalana i només 5 punts per sobre de Salt. Entenc que Felip s´hagi afartat d´estar anys i anys pagant el deute municipal heretat de Santi Vila, que va arribar a ser de prop de 50 milions d´euros, i ara trobar-se atrapada en el discurs social. Només parlar d´assistència social no la beneficia.
Felip busca el seu lloc perquè el debat electoral el 2019 sigui entre més activitat econòmica per reduir l´atur o més ajudes per pal·liar-ne els efectes. I recollir-ne els fruits.
