El carnaval, ai las, fa temps que va abandonar la seva funció social clàssica: la revifada de llibertat, festa i ganes de viure, patrocinada per l´Església catòlica, apostòlica i romana. El pas cíclic de l´hivern al bon temps, en les societats agràries. Avui aplega els individus de tota condició, en una festa global, on adoptem les influències brasileres, per tenyir-ho tot de celebració i gresca.

Des de les polèmiques rues de Roses, fins a aquest Carnaval de la Costa Brava Sud, que aplega amb encert, les celebracions de Lloret de Mar, Blanes i Tossa de Mar, en un intent de fer la festa més potent i global, amb concurs d´instagram inclòs, el carnaval mostra la traça dels infants per disfressar-se, fins la disbauxa de l´adult que vol ser un altre, encara que sigui unes horetes. El carnaval com a negoci i feina. Vegin Tenerife, on reclamen més places hoteleres perquè l´illa està a vessar. L´actualitat obliga, i una disfressa del president Trump, que guarda semblances amb el personatge de Grouxo Marx sense bigoti i puro, és sempre benvinguda.

Un aspecte interessant, anguniós, és aquest retorn per a les nostres petites de les ensucrades princeses Disney. És perillós perquè avui sabem que les nenes que somien ser princeses, com diu el cantant Sabina, acaben xocant amb la realitat dels nois que no són mai prínceps, ni es ­comporten com a tals. Pros i contres de la infantilització de la societat. Deixem-nos endur per la gresca i oblidem els problemes, en un carpe diem que vagi de l´antiga frontera, fins a la Tordera.E