Un empresari va a fires, contacta amb intermediaris, compara el seu producte amb els dels competidors, comprova si són eficients els seus canals de distribució i, en suma, intenta no perdre pistonada per conservar la clientela.
Cada dia que passa, però, els actes firals són superats pels ràpids avenços de la revolució tecnològica, que genera noves formes de relació entre productors i clients.
Això no vol dir que els emprenedors hagin de fer creu i ratlla a fires de caràcter específic, però sí que es qüestiona l'activitat promocional de les administracions públiques.
En l'àmbit turístic, l'Agència Catalana de Turisme (ACT), participa al llarg de l'any en més de quaranta certàmens firals i salons especialitzats (turisme actiu, golf, natura, gastronomia, negocis...) de bracet amb els lobbies empresarials.
També els ajuntaments no volen estar-se de braços plegats i programen la seva presència en múltiples actes en solitari o sota el paraigües de l'ACT. Alcaldes, regidors, empleats públics, hostesses contractades i altres invitats formen un seguici que es desplaça de fira en fira, per promocionar una marca (brand, en anglès) i «vendre» un model de poble paradisíac.
Lloret de Mar, a través de l'entitat pública Lloret Turisme, durant el 2017, a més d'organitzar famtrips, blogtrips, presstrips i altres accions, estarà present en 22 fires i esdeveniments.
Entre altres, participarà en la Fira Internacional de Turisme (FITUR), en la Fira ITB a Berlín, en la fira MITT (Moscow International Travel & Tourism Exhibition), en la fira B-Travel de Barcelona, en la fira de turisme professional IBTM World a Barcelona i al World Travel Market a Londres... Uf, dirà més d'un! Paga la pena?
Pau Morata, un expert en matèria de turisme, escrivia en aquest diari que «les fires turístiques reservades a professionals estan en recessió». I, sense mossegar-se la llengua, explicava que «hi ha dos tipus d'expositors: els que fan servir taules als estands per fer contactes i relacions comercials únicament i exclusivament amb visitants professionals i els que van per posar-se medalles i sortir en els mitjans que llegeixen els seus votants». Defensava la necessitat d'un debat seriós de la promoció turística més enllà de plans estratègics i plans de màrqueting, que «en teoria són brillants perquè el paper ho aguanta tot».
En la mateixa línia argumental, el Patronat de Turisme de Costa Brava Girona ha reduït en els darrers anys l'aportació per promocionar la destinació turística en considerar que són accions «decadents i obsoletes».
És important, doncs, reflexionar en profunditat sobre la promoció turística perquè, amb la irrupció d'internet i les xarxes socials, anar a fires és anar en tartana.
