En moltes ocasions la ciutadania es troba perplexa davant situacions administratives que possiblement tenen una explicació legal o formalment estan emparades per un funcionament rutinari i poc eficient de les mateixes administracions. I no es tracta de posar en qüestió la bona voluntat d´un determinat funcionari o empleat, sinó de qüestionar l´essència de la mateixa burocràcia, i les limitacions i inconvenients que sovint comporta, no només per a la ciutadania, sinó fins i tot per als màxims responsables de les administracions, sense distinció. L´agilitat, la transparència, l´eficiència, la celeritat i el sentit comú no són característiques inherents al funcionament de la burocràcia, de qualsevol burocràcia, sigui la judicial, la municipal o qualsevol altra. No podem oblidar que la burocràcia representa, per si mateixa, una línia de separació, una muralla defensiva, entre la persona que té un problema i el responsable que ha de decidir sobre tal qüestió, que massa vegades ni s´assabenta del cas o de la situació i circumstàncies de la persona que reclama una solució o una resposta. En definitiva, és un element que desequilibra i deshumanitza les relacions humanes.
Però, analitzem un cas real objectiu, perquè com es diu des d´antic, molt encertadament, un exemple val més que mil paraules. Resulta que fa molts mesos, uns bombers acudeixen a un bloc de pisos per procedir a extingir el foc que s´havia declarat en un pis. Per mala informació o simple error humà, resulta que tiren a terra la porta del pis de davant on hi havia el foc. I comprovada la barrabassada fan el mateix en el pis adequat. Fins aquí tot és comprensible i explicable, donat que tots ens podem equivocar. Però quan un s´ha equivocat, i més en un cas com el que exposo, s´hauria de rectificar les conseqüències de l´error amb diligència i celeritat. I no ha estat així. Després de més d´un any, la Generalitat, última responsable d´aquest dany, encara ha de restituir a la propietària del pis a qui li varen fer malbé la porta, el cost d´haver posat una porta nova, tot i que la filla de la propietària els va portar la factura. Però sorpreneu-vos: l´excusa al·legada per la Generalitat és que fins que no hi hagi declaració d´incapacitació de la propietària, una senyora d´edat molt avançada i malalta, no poden pagar la factura, ja abonada per ella o una seva filla. Excusa de mal pagador, que una administració pública no es pot permetre. Senzillament, és inhumana i injustificable la decisió i el comportament de la Generalitat i una clara mostra del que representa una burocràcia ineficaç i perjudicial per a la ciutadania.
I fer que la burocràcia sigui més flexible, més eficaç i més humana no costa diners, però si que exigeix un clar compromís, de responsables i d´empleats, per facilitar la vida de la ciutadania, que en última instancia és la que paga els seus sous.
