Vivim en un frenesí que ens fa sentir culpables si perdem el temps. Estem programats per estar ocupats i fer feina seguint un guió del qual és molt difícil escapar. Un bucle vital que ens impedeix gaudir si trenquem la rutina i decidim mirar les musaranyes. Aquesta constant cronològica ens fa experimentar una contradictòria manca de temps permanent. I per deixar de percebre que el temps ens passa volant, hem de fer una pausa i estar disposats a perdre´l. Perquè en la quietud i el silenci, el ritme del batec del nostre cor i de la nostra respiració ens recorda que seguim vinculats a un altre temps més enllà del nostre frenesí, un temps orgànic i cíclic, governat per les cadències naturals de les quals estem cada cop més allunyats. És en aquesta necessitat d´aturar la roda del hàmster en la qual estem atrapats on s´inscriu l´slow life, aquest moviment fruit de l´impuls de l´italià Carlo Petrini als anys 80, per combatre l´estrès que produeix el ritme de vida diari. Des de llavors, múltiples iniciatives s´han abonat a aquest corrent, des de la cuina lenta a l´Slow Travel per mirar de viatjar sense càmeres de fotos, paquets turístics o polseres de tot inclòs. I el cap de setmana passat Begur va acollir el Comitè Internacional de Coordinació de Citta Slow, ciutats lentes, una cita on 228 alcaldes representants de 30 països s´han trobat per consensuar un mateix concepte de qualitat de vida i de creixement sostenible. Una xarxa de municipis compromesos amb premisses com reduir el soroll i el trànsit, donar suport als productes de km 0 als comerços i restaurants, apostar per una tecnologia que protegeixi el medi ambient o fomentar l´hospitalitat i el bon veïnatge. Les bases ja estan fixades.
