Cartes

29.04.2017 | 06:30

El turisme
a Girona
JOAN ENSESA MARLI GIRONA
Diu en David Céspedes, a la seva columna de dijous passat, que si no cuidem els detalls Girona no serà mai ciutat turística. Com a professional de l´hostaleria amb molts diumenges a les espatlles he arribat a la conclusió que Girona no vol ser ciutat turística. Millor dit, no vol ser-ho si això implica obrir en festius o fer certs canvis. El problema rau en el fet que els missatges són contradictoris ja que mentre Patronat i Ajuntament s´esforcen –i amb èxit– a vendre Girona com a Barri Vell, meca del turisme esportiu i la ciutat de Joc de trons i del Celler, la realitat és que quan un turista internacional ve a visitar-nos atret per la propaganda i aterra en festiu s´ho troba tot tancat. No ho entenen (he vingut de Califòrnia i ara em trobo això!)  i la confusió que els crea és evident; les consultes a les recepcions dels hotels sobre aquest tema són freqüents. Ens hem quedat a mig camí. Si volem jugar a la 1a divisió turística hem d´estar disposats a fer certs sacrificis. I ara per ara encara que des de les institucions es digui que sí, sembla que, per bé o per malament, en realitat els gironins no hi estem disposats.


La propera vegada
IRIS LLEAL VILABLAREIX
La propera vegada que sentis les expressions:
On vas a aquesta edat?; o, Val més que et quedis com estàs, a aquesta edat que tens!, o, A la nostra edat només toca aguantar i resignar-se!, o, Total, a la nostra edat canviem pets per me..., o pitjor, Qui et voldrà a aquesta edat?, si us plau, canvia de vorera, tapa´t les orelles, respira profundament, o millor, marxa i no contestis.
Les creences generalitzades de les pors als canvis, a «una certa edat», estan empobrint una societat plena a vessar de persones amb talents, experiència, virtuts, per exportar als altres i a la comunitat.
Estan tancant les possibilitats d´il·lusió i creativitat precisament en una edat en què és bàsic tenir-les per mirar el futur amb optimisme i no amb resignació.
Envellir no ha de ser anar tancant portes només, perquè ja és tard; és anar obrint altres possibilitats, diferents, adequades al que en aquests moments necessitem, per viure amb esperança i amb dignitat i plenitud.
Estan negant a la societat la possibilitat de rebre l´experiència, la coherència i la saviesa que s´aporta precisament, a una edat determinada, als altres. Jo conec persones, molt propera i estimada alguna, que ha tingut el valor d´enfrontar la por del canvi, i les pors i les negacions alienes per buscar una opció diferent de la «renúncia» i el conformisme de l´edat.
Aquestes persones són, com diu el nostra estimat Carles Capdevila, els emprenedors.
Els altres, els que et paren pel carrer i et diuen: «A la teva edat!», són els emprenyadors.
Nosaltres decidim, on, com i què volem, la resta de la nostra edat!


No existeixen
les princeses
mohamed lalouh figueres
No existeixen les princeses, de fet mai van existir. Elles no ho volen ser, no justifiquis el teu desig de trobar una dona coqueta, dient-li a qualsevol d´elles «princesa». Deixem aquesta visió perfeccionista que ens venen que les dones cal cuidar-les pel simple fet de ser dones, ni cal cuidar-les, ni bombardejar-les amb floretes innecessàries, que només fan que algun dia, et plantegis que estàs envaint l´espai d´una persona que no necessita les teves simpaties. Deixa-les, deixem-les ser el que són, dones que lluiten pel que vulguin lluitar, deixem de dir que cal respectar-les perquè són dones, cal respectar-les perquè són persones.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema