Analitzar l´actualitat sovint et porta a preguntar-te, en cas de conflicte, qui té raó. I moltes vegades cal reconèixer que et falten dades i coneixements per posar-te al costat dels uns o dels altres. Un exemple. Entenc els taxistes que, després d´haver comprat una llicència i complint un seguit de requisits, veuen com a competència deslleial les plataformes tecnològiques que fan servir els vehicles amb conductor per donar el mateix servei a més baix preu. D´altra banda, com a usuari, et preguntes quin inconvenient hi ha en el fet que em donin el mateix servei a més baix preu. En aquest cas podríem dir que la raó jurídica la tenen els taxistes, mentre que la raó econòmica assisteix als nous serveis de mobilitat. Cap d´elles respon a un valor absolut. Com tampoc ho és la raó tecnològica que esgrimeixen aquells que ens diuen que el món va en una única direcció de forma inexorable. Hi ha una tipus de gent que sembla haver abraçat -de forma apassionada una majoria i uns pocs d´una manera més resignada- un nou tipus de determinisme que afirma que tot el que permet la tecnologia acabarà passant perquè no pot ser d´una altra manera. Són els mateixos que veuen els que s´hi resisteixen com una rèmora per al desenvolupament. La línia recta és la més directa entre dos punts i tot i això el món està ple de corbes i nosaltres el transitem fent ziga-zagues. I més enllà de l´altra consideració ens caldria mantenir la capacitat de continuar decidint si volem fer-ho així o de qualsevol altra manera. Tot i a risc d´equivocar-nos. Hi ha una cosa pitjor que no saber qui té raó i és veure´ns abocats a que només hi hagi uns paràmetres sobre els que mesurar totes les coses. Potser no té sentit mantenir el model actual del servei de taxis, però podem voler estar al costat dels taxistes.
