Jutges i no arqueòlegs

23.06.2017 | 08:16

A Catalunya, aquesta setmana han començat a obrir fosses comunes de la Guerra Civil i de la dictadura i, per primera vegada, amb un acurat pla del Govern dotat amb 800.000 euros, per exhumar totes les que puguin i, sobretot, per identificar els cossos a través del registre d'ADN que estan creant amb familiars de desapareguts.

Obrint les fosses de la Guerra Civil es recuperaran cadàvers dels dos bàndols però també les fosses on hi ha les víctimes de la posterior repressió, les fosses de la ignomínia que amaguen els assassinats de la dictadura. Unes tombes comunes i anònimes de l'episodi més obscur d'aquest país i que un pacte anomenat transició ha tapat durant 40 anys de democràcia. A Espanya s'ha amagat un genocidi. Uns assassinats massius pel quals, en un fet inusual al món, ningú ha pagat. És més, els hereus dels autors d'aquell extermini continuen tenint un paper preponderant en els diferents estadis del poder de la societat espanyola.

Cadàvers que entre 70 i 80 anys després els arqueòlegs i els experts intentaran assignar nom i una família. Aquí rau l'èxit més pervers de la transició política espanyola: Els cadàvers de les fosses no són investigats per la policia, ni pels jutges, sinó per arqueòlegs. És un exercici d'exploració històrica absent de justícia, com si desenterressin cadàvers de Mesopotàmia o de l'antiga Grècia. Durant els desenterraments de les víctimes del genocidi de la dictadura espanyola no ens mostraran incontinents mostres de ràbia, còlera i fúria. Tampoc hi haurà afany de revenja i no hi haurà judicis als tribunals. No es visualitzarà el dolor extrem que van patir i van haver de reprimir en silenci les dones i els fills de les víctimes amuntegades anònimament sota terra. Tots ells han mort o són molt vells. Els sentiments més profunds d'impotència i ràbia d'aquells anys s'han anat apagant. Amb l'obertura de les fosses, els descendents experimentaran moments o dies de melangia i alleujament. Res més perquè ells, malgrat haver estat anys reclamant justícia, en cap cas van viure el dolor esquinçador i la impotència del moment.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit
Enllaços recomanats: Premis cinema