Agraïment
Família Sunyer Bover SALT
La família Sunyer-Bover agraeix totes les mostres de condol i d´amistat rebudes per la mort d´en Salvador, tant les personals com les que han sortit als mitjans de comunicació i a les xarxes. Moltes gràcies.
Construir en espais forestals
Lola Arpa Vilallonga Membre actiu de SOS Empordanet! Peratallada
D´ençà que el Sr. Aznar afirmà que tot el territori espanyol era urbanitzable, el paisatge de la nostra península ha anat patint una gran transformació. Consistoris, alcaldes, propietaris de zones rurals i forestals es van posar les piles per llançar-se a l´especulació.
Soc gironina, estimo la meva terra i durant els darrers anys he estat testimoni del desastre de la nostra Costa Brava, igualment del litoral espanyol. Milers de pins, de boscos d´alzines i roures que vorejaven el mar han estat talats, substituïts per anodines construccions que, a preus molt alts, van passant d´una mà a l´altra.
Ara, saturada la costa de ciment, toca atacar l´interior. Aquelles muntanyes verges, espais de les Gavarres que a la foscor de la nit perfilaven enigmàticament les seves siluetes, ja hi han arribat els pals elèctrics per il·luminar les parcel·les on s´hi accedirà a través de carreteres que ofegaran els antics corriols i camins de terra. Tot això, com sempre, només beneficiarà els especuladors, que ja ni tant sols són d´aquest país.
Però, el canvi climàtic ferotge, tan evident i a la vegada tan menyspreat pels nostres governs, està ensenyant les dents. Les altíssimes temperatures, fins ara mai assolides, converteixen aquest llocs, abans frescos i ombrívols, en autèntics polvorins.
Els recents i incontrolats incendis de Portugal, que han carbonitzat antics poblets, i han atrapat veïns intentant fugir d´aquell foc apocalíptic, són la trista inauguració de la temporada estival que tot just comença.
Qui gosa a partir d´ara comprar o viure en aquestes urbanitzacions, possible àpat per a les flames. O potser ajuntaments i promotors es dediquin a talar els boscos abans de construir-hi. Qui sap. En aquest país tot és possible.
Els europeus estem allunyats de les grans tradicions que van forjar Europa
Jesús Domingo Martínez girona
Tot i que França no ha patit amb una especial severitat la crisi i no ha retallat substancialment el seu Estat del Benestar, hi ha una estesa sensació de declivi i de por a l´estranger i a la globalització. Macron té al davant la tasca de realitzar les reformes sempre ajornades a França. Cal modernitzar l´economia.
Però no serà una gestió tecnocràtica la que resolgui la crisi. Calen respostes culturals: el que s´està enfonsant a França i a tot Europa és el substrat humà i social que sosté la nostra democràcia.
El poder no pot ser només exercit per unes elits llunyanes de les necessitats de la gent. Cal fer els comptes amb un nou desarrelament: els europeus estem allunyats de les grans tradicions que van forjar Europa i semblem a mercè de promeses desgavellades.
El senyor Picas i la verge de Montserrat
Josep López de Lerma girona
Agraeixo al senyor Francesc A. Picas la seva constància en llegir tots els articles que publico en aquest Diari i la seva amabilitat en fer-ho.
La seva última Carta al Director, però, parteix d´una premissa que mai no va tenir en compte el gran Aristòtil, considerat el pare dels sil·logismes, ni crec que tampoc mai no l´ha concebuda l´Església de Sant Pere: Que la venerada Verge Maria de Montserrat faci miracles com ara aconseguir per a Catalunya que aquesta sigui un estat lliure i independent, com vostè diu.
Ja sap, benvolgut col·lega d´epístoles paulines, que ni tan sols l´insigne Sant Tomàs d´Aquino, excel·lent deixeble del grec i un dels grans de la teologia sistemàtica i pare de la metafísica, es va plantejar negar que tot judici atribueix a un subjecte lògic un predicat que alhora té una funció semàntica i una funció sintàctica, i menys afegir-li cap gram d´espiritualitat al que, mutatis mutandi, és un simple regla de tres.
El seu, senyor Picas, és un savi raonament abductor basat en un hipotètic fenomen sobrenatural. Esperem, si li sembla bé, que la marededéu hi faci més que nosaltres, pobres mortals, i ens tregui de dubtes.
Incivisme i violència a la R-11 i la RG-1
Josep M. Loste i Romero portbou
Ara que ha arribat la calor -dura i pura- es torna a repetir un qüestió greu d´incivisme i violència a les línies R-11 I RG-1 entre Girona i Portbou/Cervera . Resulta que en alguns trens i estacions, especialment en el trens de la tarda i el vespre de l´R-11, diversos grups de joves i adolescents pugen al tren sense bitllet i no volen pagar l´import al revisor. Aquests grups d´adolescents arriben a tenir comportaments molt violents i han esdevingut una autèntica xacra per al bon funcionament del tren convencional.
Què hem de fer? Sembla que «inconscientment» (encara que sembli una «boutade») que la indústria del cotxe privat els hagi contractat per tal de desprestigiar el transport públic ferroviari convencional. També fa la sensació que els poders públics i, principalment, el trinomi Renfe/Adif /Foment pretenguin deixar podrir la situació. És un problema greu. Cal trobar solucions europees. Tots els actors polítics, policials, socials i judicials s´han de posar a treballlar de valent, de forma coordinada, i molt més efectiva. Això no pot continuar.
Lladrucs per les revetlles
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Les altes temperatures ja fa setmanes que anunciaven el canvi d´estació, les platges fa dies que estan plenes i, com marca el costum, desgraciadament els incendis reinicien també la temporada.
A la vegada, com cada any se senten petards abans i després de la nit de la revetlla de Sant Joan; i se´n sentiran per la de Sant Pere. I també, com és habitual, tornarem a sentir els lladrucs dels pobres gossos, ben espantats. Ja fa, però, dies que ressonen els petards i que els gossos borden, perquè els petards no es limiten al dia de la revetlla. Se´n fa un ús dies abans i després. I el patiment dels gossos és multiplica en aquests dies. Sembla que no hi pugui haver diversió sense sorolls alts.
