Ni sí ni no, sinó tot el contrari, és a dir, sí i no alhora. Aquest és el capteniment de Catalunya en Comú davant l´anunci de la llei del referèndum. No hi estan a favor però tampoc en contra, i no l´avalen però d´alguna manera hi participaran. Amb quina salsa es menja aquesta mandonguilla? Amb la que s´elabora amb la conjunció adversativa «però». Diuen els comuns que «aquest no és el referèndum que Catalunya mereix i necessita a fi de solucionar de forma definitiva el seu futur polític». Per tant, no. Però... «considerem lògic que amplis sectors de la població catalana vulguin participar en l´1 d´Octubre enfront de l´immobilisme del Partit Popular». Per tant, sí o no? Per tant, segons els comuns, «donarem suport a aquelles mobilitzacions que facin avançar el dret a decidir». La convocatòria de l´1 d´Octubre compleix aquest requisit? En aquest cas, endavant les atxes.

Amb la idea que aquest no és el referèndum que volen però cal donar un bon ensurt al Partit Popular, els comuns de base podran secundar la convocatòria i implicar-s´hi en la mesura que ho desitgin sense que la direcció els desautoritzi. Però si es queden a casa tampoc no estaran fent res mal fet, perquè la direcció ho planteja tot «des del respecte a la pluralitat d´accions en relació amb la participació». Colau i Domènech saben que en les seves files hi ha des d´independentistes fins a unionistes més o menys federals, i no vol perdre llençols en aquesta bugada per cap de les bandes. Per tant, planteja la cita com una mobilització, i això es nota en el llenguatge del document: «participar a l´1 d´Octubre», no «al referèndum» o «a la consulta», sinó «a l´1 d´Octubre», que és com dir «al Primer de Maig» o «a l´Onze de Setembre».

Mentre a Catalunya ens entretenim mirant el cul del pollet per saber si és mascle o femella, a Madrid ho tenen força més clar: l´1 d´Octubre no s´ha de celebrar. Tant se val si és referèndum vinculant, consulta consultiva, costellada de diumenge a la tarda o mobilització contra el govern de l´Estat i el partit que l´aguanta: sigui el que sigui, simplement, no s´ha de fer. I en la reacció contra aquesta negativa absoluta es poden trobar tots els que veuen l´1-O de tan diferents maneres. Per alguna cosa el document dels comuns esmenta l´«immobilisme del PP». És una manera d´incitar els afiliats a implicar-s´hi però sense demanar-los-ho directament, per evitar esquinços innecessaris.