Ahir, 18 de juliol, un bon grapat de ciutats de tot Catalunya -entre elles Girona- es van llevar empastifades amb cartells amb la imatge de Franco. La campanya incitava a no votar l'1-O i feia una crida a fer front a la nova república. Des de primera hora les xarxes socials van recollir la indignació de molts usuaris demanant que la justícia actués pel que consideraven una apologia del franquisme i una vulneració de la llei de memòria històrica. Fins i tot el delegat del govern a Catalunya, que en els moments en què es van començar a viralitzar les imatges era en directe en una ràdio, va haver d'improvisar una resposta quan li van demanar si pensava actuar contra els promotors de la campanya. Però, com en tot bon relat, el fil conductor d'aquesta història va tenir un gir inesperat. Al cap d'una estona d'esclatar la polèmica es va començar a saber que els responsables de penjar els cartells havien estat els simpatitzants de República des de Baix, moviment vinculat a l'esquerra independentista. L'objectiu d'aquest col·lectiu va ser, segons van dir ells mateixos, utilitzar la campanya per despertar consciències. A partir d'aquell moment la majoria dels que s'havien indignat i mostrat crítics van optar pel silenci i els que havien mirat de quedar al marge de la polèmica van aprofitar per posar el crit al cel. El que va passar ahir, més enllà de ser una campanya de màrqueting fallida, va ser un nou capítol de l'espectacle del cinisme en què estem envoltats. El referèndum és la trinxera i tot serveix com a projectil. Les acusacions de falta de democràcia i de comportaments totalitaris s'utilitzen per part de tothom, i no es fa ni per preservar-nos dels riscos del totalitarisme ni per aprofundir en les bases de la democràcia. Són les conseqüències de quan la propaganda ofega el debat.
